L’exposició de l’artista francoalgerià Kader Attia, guanyador de la darrera edició del Premi Joan Miró, és un recorregut per algunes de les seves obres més destacades dels últims anys, en diàleg amb nous treballs creats per a l’exposició. Seleccionades especialment pel mateix artista, aquestes obres giren entorn de la noció de reparació, una de les principals línies d’investigació d’Attia.
Fotografies de Joaquim Gomis i Magels Landet. Joaquim Gomis va fotografiar la Ricarda mentre la construïen. Dècades després, l’escultora Magels Landet va copsar detalls de la casa, ja deshabitada però esdevinguda una llegenda de la modernitat arquitectònica i cultural de la Barcelona dels anys seixanta.
La Fundació Joan Miró acull l’obra d’un dels grans mestres del shin hanga, Itō Shinsui (1898-1972), l’actitud artística i estètica del qual ens ajuda a fer evidents les relacions subtils i profundes entre l’obra de Joan Miró i el pensament i l’art japonesos.
Beehave és un projecte expositiu que es fa ressò de l’interès que ha despertat entre els artistes contemporanis l’actual crisi de supervivència de les abelles de la mel i de molts altres insectes pol·linitzadors.
La relació amb la cera d’abella ha portat el mestre cerer Toni Garcia a endinsar-se en el món de la fotografia. Apropant-se a la sinergia que es crea entre llum i foscor, Garcia observa el que l’envolta des d’una visió diferent.
Josep Mañà proposa el muntatge d’un pessebre casolà realitzat amb figuretes catalanes i mallorquines tradicionals. Aquesta escenificació vol fer palesa l’admiració que Joan Miró sentia per aquesta iconografia d’art popular, que col·leccionava i que va recrear en diverses de les seves pintures i escultures.
Joaquim Gomis i Serdañons (Barcelona, 1902-1991) va ser empresari, fotògraf, promotor artístic i el primer president de la Fundació Joan Miró. Durant més de cinc dècades, va desenvolupar una àmplia producció fotogràfica, que va estar vinculada amb els posicionaments artístics més avançats de la seva època.
L’exposició Sumer i el paradigma modern posa en conversa la creació mesopotàmica i l’obra d’artistes moderns, sobretot durant el període d’entreguerres (1918-1939). Al mateix temps, vol trobar una resposta a la fascinació moderna per les troballes del Pròxim Orient antic.
El cicle d’exposicions La possibilitat d’una illa explora alguns dels significats simbòlics i socioculturals que les illes, espais paradigmàtics del nostre imaginari col·lectiu, han tingut al llarg dels temps, amb la voluntat d’activar interrogacions i reflexions respecte a aquests significats que siguin pertinents per a la nostra contemporaneïtat.
Joan Miró. Galeria d’antiretrats vol posar en relleu la destresa i la llibertat expressives de l’artista com a gravador, capaç d’aconseguir, per mitjà de l’aiguafort, l’aiguatinta o el carborúndum, efectes matèrics i gestuals pròxims als de la pintura.
L’exposició és un homenatge a The Way Things Go, el film llegendari de Peter Fischli i David Weiss, en el marc del 30è aniversari de la seva creació. La mostra inclou tres instal·lacions d’artistes emergents i la projecció de la pel·lícula del duo suís.
Joan Brossa apel·lava sempre al principi del seu admirat Fregoli: «l’art és la vida i la vida és transformació». Cloe Masotta surt al carrer amb aquesta premissa perquè en qualsevol moment pot aparèixer un objecte, un text, una ombra o un color que l’atreguin i que pugui capturar amb el seu telèfon mòbil. La realitat enquadrada es transforma i ofereix un joc poètic. Res és el que sembla.
sobre "Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real"
