«L’última vegada que vaig anar a Barcelona, jo era amb Sert a la Fundació, en aquell magnífic edifici que ell ha construït, i hi havia molta afluència. La gent em va reconèixer. I aquest caliu humà al meu voltant em va impressionar. Les llàgrimes em venien als ulls. Era el contacte humà. Jo els havia entrat a la sang i a la pell. Allò va ser molt emotiu: parelles joves amb nens, la gent del diumenge, tan popular. Em sentia emocionat.»
Joan Miró. El color dels meus somnis. Converses amb Georges Raillard. Lleonard Muntaner Editor, p. 29