Gira tot gira és un cicle de quatre exposicions i un projecte educatiu que posa el focus en un seguit de processos i protocols que ens permeten entendre, relacionar-nos i experimentar amb el nostre entorn immediat. El programa juga amb els llenguatges i els significats i vol estimular una mirada crítica que ens faci dubtar dels codis que condicionen la nostra percepció.
Gràcies a la generositat de Joan Miró, el barceloní Club 49 va convidar la Merce Cunningham Dance Company a actuar a Sitges l’any 1966. Joaquim Gomis, membre de l’associació, va poder fotografiar la companyia nord-americana, que incloïa John Cage i David Tudor, en un moment de descans a la Ricarda i també durant un assaig previ a l’actuació.
El nord-americà Steve Reich, un dels pioners del minimalisme, va compondre el 1988 una peça sobre l’Holocaust jueu. Gairebé trenta anys més tard, aquesta obra videogràfica de Beatriz Caravaggio confereix vida visual a la partitura, interpretada pel Kronos Quartet.
Miró sempre va manifestar una gran admiració per l’obra de Gaudí, de qui valorava l’esperit de risc i d’improvisació. Tots dos autors entenen la natura com l’origen de les seves creacions.
Aquesta exposició presenta el conjunt de gravats Sèrie Gaudí, amb la qual l’any 1979 Miró ret homenatge a l’arquitecte i una selecció d’escultures de Miró que dialoguen amb les fotografies que Joaquim Gomis va fer de l’arquitectura de Gaudí.
Sense cap tipus de manipulació, només amb aigua, llum i una càmera, Bufill capta imatges reals en una fracció de segon que es transformen en aparicions hipnòtiques.
Descobreix per primera vegada el gran Tapís de la Fundació per darrere El Tapís de la Fundació va ser creat per Joan Miró amb la col·laboració de l’artista tèxtil Josep Royo i ha estat exposat a la mateixa localització des que es va instal·lar el 1979.
Aquesta exposició versa sobre el profund sentiment de connexió que l’arquitecta Lina Bo Bardi (1914-1992) va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Malgrat que no va defensar mai que fos un llenguatge artístic independent, s’hi va abocar amb intencionalitat artística. Per ella el dibuix era alhora nom i verb, resultat i procés, objecte i relació.
Aquesta selecció de fotos de Joaquim Gomis d’alguns dels edificis més emblemàtics d’Antoni Gaudí està feta pensant en el que Lina Bo Bardi podria haver descobert en les obres de l’arquitecte català durant la seva visita a Barcelona el 1956.
Un any més, a la Fundació Joan Miró marquem les festes de final d’any amb una proposta artística feta expressament per a l’ocasió. Enguany presentem una peça de Patricia Dauder que sorgeix de la seva investigació sobre fenòmens astronòmics i, en aquest cas concret, sobre l’estel de Nadal.
L’exposició Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya ens aproxima a un dels pols més importants de la complexa xarxa internacional del moviment surrealista. La fotògrafa nord-americana Lee Miller i el seu company, l’artista anglès Roland Penrose, van exercir d’ambaixadors de la causa surrealista a territori britànic i també van mantenir una estreta relació amb Joan Miró, qui va tenir un contacte permanent amb l’escena britànica que va culminar, l’any 1964, amb una exposició monogràfica a la Tate Gallery.
Esperanza Urdeix és mestra de tècnica Alexander i l’aplica a la seva pràctica fotogràfica. Segons aquesta tècnica ens hauríem de donar el temps per prendre decisions. Per Urdeix l’observació del que l’envolta en la seva vida quotidiana li permet fer aquestes pauses per prendre consciència de com es troba ella mateixa durant un procés de convalescència.
Els artistes d’aquest cicle qüestionen i forcen els límits entre les disciplines per reflexionar sobre les dinàmiques de poder que afecten el coneixement. Així, l’art es presenta com un monstre poderós capaç d’assenyalar la flaquesa d’aquests límits; un monstre que diu la veritat o que, si més no, apunta amb el dit a qui la diu.
