- Dates
- —
- Comissariat
- Teresa Montaner i Ester Ramos
Miró sempre va manifestar una gran admiració per l'obra de Gaudí, de qui valorava l'esperit de risc i d'improvisació. Tots dos autors entenen la natura com l'origen de les seves creacions. Gaudí s'hi inspira per crear tant ornaments com elements estructurals. Per a Miró, la natura és fonamental en la seva concepció plàstica i poètica, fins al punt que confessava: «He arribat a pintar directament damunt roques enormes a fi d'incorporar-me als elements d'aquest paisatge, tot marcant-los amb la meva empremta».
Tant Gaudí com Miró s'interessen per nous procediments i materials, traspassen els límits convencionals de les seves disciplines i experimenten amb l'obra escultòrica. Seguint l'exemple de Gaudí, Miró emmotlla objectes del seu entorn quotidià o bé elements de la natura i els incorpora a les seves escultures. En acoblar-los, es transformen en éssers fantàstics. També l'atreu el trencadís, una tècnica popular consistent a reutilitzar bocins de ceràmica, que incorpora a l'obra monumental i pública i que evoca al conjunt de gravats Sèrie Gaudí, amb la qual l'any 1979 ret homenatge a l'arquitecte.
A més del conjunt de gravats, aquesta exposició presenta una selecció d'escultures de Miró que dialoguen amb les fotografies que Joaquim Gomis va fer de l'arquitectura de Gaudí. Algunes d'aquestes imatges van ser publicades als anomenats fotoscops, una col·lecció de fotollibres que va contribuir a difondre i revaloritzar l'obra gaudiniana.
De manera aparentment intuïtiva, Gomis va saber traduir en imatges la bellesa i la poesia contingudes en l'obra de tots dos artistes, els quals, atrets per la força misteriosa de la natura, van atorgar a les seves creacions un caràcter màgic que aquesta exposició posa en relleu.
Joan Miró. Gaudí XX, 1979
