Les sales d’exposició temporal de la Fundació Joan Miró estan tancades al públic de gener a juny de 2016 perquè la Fundació està adequant els espais per a la nova presentació de la seva col·lecció d’obra de Miró.
La Fundació Joan Miró acull cada any una instal·lació creada específicament per un artista que fa la seva interpretació d’algun dels temes propis de les festes de Nadal.
Aquesta exposició monogràfica explora per primera vegada el paper de l’objecte en l’obra de Miró. Comissariada per William Jeffett, Miró i l’objecte investiga com l’artista, en una primera fase, evoluciona des de la representació pictòrica de l’objecte fins a la seva incorporació física a través del collage i l’assemblage per arribar finalment a l’escultura.
La fotògrafa Aleydis Rispa presenta un conjunt de fotogrames positius que formen una cosmologia de planetes i estrelles. La seva creació (1997-2001) coincideix amb el moment en què el telescopi espacial Hubble va descobrir tot un seguit de planetes extrasolars.
Quan les línies són temps és el cicle d’exposicions de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró per a la temporada 2015-2016. És un projecte transversal, comissariat per Martí Manen, que proposa reflexionar sobre qüestions de temporalitat i producció en la pràctica artística.
Joaquim Gomis (1902-1911) va ser el primer president de la Fundació Joan Miró i un gran amic de Joan Miró. Com a tal, va seguir la construcció de l’edifici de Sert molt de prop.
Prophetia reuneix obres de vint-i-cinc artistes que han seguit i comentat el procés de formació de l’Europa comunitària. El punt de partida de l’exposició és un vídeo de l’albanès Anri Sala, de 2002, que retrata el moment en què el somni europeu encara estava intacte en alguns països que aspiraven a entrar a la Unió Europea.
Des dels anys noranta, Frederic Montornés alterna la seva activitat com a crític d’art i comissari d’exposicions, on estableix un diàleg intens amb els artistes, amb la necessitat intuïtiva de fixar allò que captura la seva mirada amb una càmera digital.
Durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona va entrar de ple en la modernitat. Mentre a Europa s’estén el conflicte bèl·lic, alguns artistes catalans inicien el trajecte cap a l’avantguarda (Miró, Togores, Manolo Hugué.
Si seguim, segur que riurem és un recull de fotografies de Tortell Poltrona, pallasso català fundador de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. L’exposició mostra la cara més intima i quotidiana de l’artista fora de l’escenari: l’home darrere el nas vermell.