El coneixement, el saber sobre qualsevol aspecte de l'existència ha anat evolucionant al llarg de la història. Pel filòsof Michel Foucault, una de les maneres de controlar aquest saber seria dividir-lo en disciplines, autèntiques estructures de poder que determinen els límits de la veritat en un determinat moment històric.
Els artistes d'aquest cicle qüestionen i forcen els límits entre les disciplines per reflexionar sobre les dinàmiques de poder que afecten el coneixement. Així, l'art es presenta com un monstre poderós capaç d'assenyalar la flaquesa d'aquests límits; un monstre que diu la veritat o que, si més no, apunta amb el dit a qui la diu.
L'Espai 13 és una sala dedicada a les pràctiques artístiques i de comissariat emergents. Des del 1978 s'hi han muntat exposicions de prop de 500 artistes comissariades per joves professionals que, en molts casos, hi han acabat d'arrodonir la seva formació. En aquest sentit es pot dir que a l'Espai 13 s'hi han iniciat importants carreres tant d'artistes com de comissaris i de gestors culturals.
Del 21 de setembre al 4 de novembre
Fito Conesa
Del 16 de novembre de 2018 al 6 de gener de 2019
Lara Fluxà
Del 18 de gener al 24 de març de 2019
Vanesa Varela
Del 5 d’abril al 24 de juny de 2019
Für Alle Fälle
Del 5 de juliol al 8 de setembre de 2019
Paco Chanivet
Consulteu els materials de premsa
Amb la col·laboració de:
Per a la seva proposta a l’Espai 13, Fito Conesa parteix de la figura i l’obra del compositor estonià Arvo Pärt -com també de la crisi com a forma de coneixement-, i presenta una creació musical pròpia. L’artista construeix una petxina acústica, una cova per a l’experiència sensorial que esborra les fronteres entre disciplines artístiques.
En el treball que Lara Fluxà presenta a l’Espai 13 es barregen dos materials aparentment oposats per les seves qualitats. D’una banda, la transparència i suposada fragilitat del vidre: sòlid, clar, net i antic. De l’altra, l’oli de motor usat: viscós, tèrbol, tòxic i associat a la societat de consum. Aquests dos materials estableixen una relació en què l’element fluid estressa i tensa el sòlid, el cristal·lí acull i conté l’obscur, i tots dos s’imposen mútuament les seves regles.
Vanesa Varela parteix del teler de cintura, una eina preindustrial, per reflexionar sobre els modes de producció, el concepte de feina i la generació o transmissió de coneixement. Aquesta eina mil·lenària connecta el cos de la teixidora amb la natura i reconcilia la producció tèxtil amb la mesura humana. Refutant el mode de producció industrial, és el cos el que imposa la seva forma i el seu moviment al teixit, per contrast a un mode de producció alienant i devastador.
El col·lectiu Für Alle Fälle (Vanesa Castro i Iñaki López) presenta una mostra de pràctiques d’autosuficiència tecnològica en el context rural gallec. Mentre que el consolidat moviment maker és cada vegada més dependent d’altes tecnologies corporatives, l’Iñaki i la Vanesa han trobat multitud d’exemples de baixa complexitat i alta eficàcia.
Interregne s’inspira en el sentiment de desemparament propi de l’horror còsmic per transformar l’Espai 13 en una cambra d’estranyesa, que provoqui en el visitant un sentiment d’indefensió davant el conglomerat de forces invasores, geloses i conflictives de les potències que l’envolten i de la seva pròpia psique.
