Espai 13

Cicle

Cicle: Obsessions (zero % estàndard)

Dates

31/08/2004 — 05/06/2005

Comissariat

Montse Badia

Comissària: Montse Badia

En el nostre present cada cop més estandarditzat i mediatitzat, l'espai d'acció i de definició individuals és cada cop més restringit i sotmès a codis estrictes. Existeix només l'emmirallament d'un espai de presentació individual, que en realitat permet una actuació més com a consumidors que no com a individus o ciutadans. Dins aquest context, la noció d'obsessió és entesa com un valor que, precisament per potenciar una definició de valors absolutament personal, adquireix connotacions negatives, associades a una fascinació desmesurada (per ideals, afinitats, conviccions, objectius o satisfaccions artificials i substitutives).

No obstant això, la noció d'obsessió pot tenir també una altra vessant més positiva i creativa. Així ho entenia, a la dècada dels anys setanta, Harald Szeemann quan proposava un Museu de les Obsessions que hauria de ser un espai en permanent desenvolupament i allunyat de tot sistema rígid i establert. Aquesta és precisament l'aproximació que proposa el present cicle d'exposicions a l'Espai 13: la noció d'obsessió relacionada amb els gestos i les mitologies individuals que defineixen universos particulars i que, a partir de l'autenticitat, el convenciment i l'entusiasme (parlem, doncs, d'una obsessió no malaltissa, però si tossuda i que no defalleix), és capaç de generar noves formes de veure les coses, d'estimular aproximacions productives i creatives que poden ajudar a entendre millor el món en què vivim o, almenys, de presentar maneres personals d'aproximar-s'hi, d'oposar-s'hi o de fugir-ne.

Els artistes d'Obsessions s'acosten a aquesta noció (que forma part de la seva actitud personal i artística) des de punts ben diferents: l'obsessió entesa com a necessitat de posseir un objecte de desig (Francesc Ruiz), com a còpia minuciosa del passat per tal d'actualitzar-ne el sentit i la rellevància (Sumi Maro), com a necessitat de realitzar projectes impossibles (Joost Conijn), com a minuciositat i detallisme extrems (Thorsten Goldberg) o com a repetició incessant de les mateixes preguntes o de les mateixes accions per trobar-hi un sentit més transcendent (Peter Land) . Es tracta, doncs, de cinc universos ben particulars que, precisament per la seva singularitat, acaben parlant de tots nosaltres, al mateix temps que fan evident la uniformitat i l'estandardització que s'apodera cada cop més del nostre present i de tots els aspectes de la nostra existència.

Montse Badia