- Cicle
- Cicle: Obsessions (zero % estàndard)
- Artista
- Peter Land
- Dates
- —
- Comissariat
- Montse Badia
El registre de fets i, sobretot, la seva repetició són una constant en el treball de Peter Land (Aarhus, Dinamarca, 1966). Amb ells, l’artista es proposa reflexionar sobre les condicions bàsiques de l’existència i buscar sentit en actes que semblen no tenir-ne. L’artista s’enregistra en situacions estranyes, i sovint grotesques, de manera que la caricatura extrema contribueix a la definició més clara dels temes que afronta. Els seus vídeos, dibuixos i instal·lacions acostumen a mostrar-lo en processos obsessivament repetitius i condemnats al fracàs: vestit com un showman de televisió passat de moda que inútilment intenta seure en un tamboret, mentre cau un cop i un altre (Pink Space, vídeo, 1995); intentant pintar el sostre d’una habitació enfilat a una escala plegable, sense poder evitar caure una vegada i una altra (Step Ladder Blues, vídeo, 1995); protagonitzant estranys somnis que el posen en situacions tan ridícules com angoixants (The Strange Dream Came Back Again LastNight, sèrie de dibuixos, 1997); rodolant per una escala sense fi (The Staircase, vídeo, 1998); esfonsant-se amb la seva barca en un llac (The Lake, vídeo i fotografies, 1999). Com un Sísif desproveït de transcendència i obertament humorístic, Land cau, s’aixeca i torna a caure sense parar, i s’encara amb les seves pors, en un intent permanent de superació. Tal com el mateix artista ha declarat en alguna ocasió: “Suposo que en la meva obra, a través de l’enregistrament d’actes i la seva repetició, miro de reflectir-hi algunes de les condicions bàsiques de la meva pròpia existència i potser conferir una mena de sentit aparent a allò que no té sentit. Potser aquest sentit consisteix a posar al descobert allò que no té sentit (…) Bona part de la meva obra se centra en la desil·lusió; la impressió que el sentit se t’escapa quan el necessites més: quan creus que has entès el món tal com és i que has situat les coses en la perspectiva correcta, de cop i volta passa alguna cosa que esguerra aquesta sensació. El teu món s’esfondra i has de tornar a començar.”
En situar-se personalment en situacions que evidencien diferències pel que fa a les normes de la societat, l’artista intenta revisar o renovar la percepció d’ell mateix o el sentit social de la seva ocupació. Novament, l’artista ens ho explica: “ En tota la meva obra, miro d’aïllar diferents aspectes de la meva pròpia autopercepció. És com si posés a prova la meva identitat per mitjà de reflexions consistents en enregistraments de mi mateix en una sèrie de situacions escenificades. Sovint aquestes situacions són grotesques, caricaturitzades o portades a l’extrem, en un procediment per aïllar i ampliar el tema, cristal·litzar-lo i transmetre’l amb la màxima claredat possible per a mi mateix i per a un públic eventual. Considero que portar les coses a l’extrem és una manera d’enfocar-les, o com va dir una vegada el pintor danès Asger Jorn: ‘O s’arriba als extrems o no s’arriba enlloc’. (…) El principal motiu pel qual recorro a mi mateix per aparèixer com a personatge en la meva obra està relacionat amb la idea de narració. Em sentiria incòmode si recorregués a una altra persona, perquè considero que las meves obres són en molt bona part una declaració de principis, i si hi fes sortir algú altre, seria com posar les meves paraules en boca d’un altre. Crec que difuminaria el sentit de l’obra.”
Expressament creada per a l’Espai 13, la instal·lació Hasty Departure (Partida precipitada), presenta una escultura que gairebé podríem dir que esdevé una forma de congelar una acció impossible i fora de control. Perfectament podria tractar-se d’una escena estreta d’una pel·lícula de Buster Keaton, Harold Lloyd o dels dibuixos animats més absurds i surrealistes: pel sostre veiem desaparèixer una cama agafada per una mà. A l’altre extrem, la mà sosté una maleta que ha quedat oberta, el contingut de la qual està escampat per terra. Realment, una sortida molt precipitada.
Unes portes de reduïdes dimensions ens conviden a travessar un llindar que és del tot impossible per a nosaltres. En aquest cas no podem deixar de pensar en les històries de Lewis Carroll (per qui Peter Land es declara totalment fascinat) així com les il·lustracions originals de Sir John Tenniel per al llibre Alice in Wonderland, que són un referent per a l’artista danès. Com Carroll, Land ens convida a entrar en una altra dimensió on les coses tenen una lògica diferent de la que dicten les normes, un món en què les conviccions o les creences que creiem sòlides esdevenen transitòries i poc fiables.
Amb el seu treball, Peter Land se’ns apareix com un analista del nostre present, lúcid i melancòlic a parts iguals. L’artista s’exposa personalment com a objecte d’estudi, amb el seu cos, el seu jo, les seves pors i els seus dubtes, per revelar la fragmentació, la dignitat i l’absurditat de l’home contemporani, tal com és vist a través de les imatges diàries transmeses pels nostres codis culturals i els mitjans de comunicació. Com molt bé afirmaven Renate Wiehager i Knut Nievers en el seu text “Ground-less”: “ Sigui quin sigui el lloc on fixi la mirada en la seva recerca d’una ‘unitat’ darrere del món quotidià que doti la vida de sentit, Land hi acaba reconeixent la seva pròpia immanència. No hi ha una resposta definitiva per a la pregunta, formulada una vegada rere l’altra i presentada com una repetició i una acció repetida a la manera de Sísif: ‘Què hi faig, aquí?’”
Montse Badia
Març 2005
Agraïments: Galleri Nicolai Wallner
