- Cicle
- Cicle: Obsessions (zero % estàndard)
- Artista
- Thorsten Goldberg
- Dates
- —
- Comissariat
- Montse Badia
El treball de Thorsten Goldberg (Dinslaken, Alemanya, 1960) es caracteritza per la minuciositat, la disciplina i el detallisme extrems. A partir de referents d’allò que és quotidià, elabora comentaris, lleugers només en aparença, que esdevenen crítiques i precises observacions sobre el nostre present. Sovint, els seus vídeos i instal.lacions utilitzen objectes quotidians que són transformats en objectes artístics. De manera juganera i molt lúcida, l’artista confronta l’espectador amb subtils desplaçaments o diferències que ens conviden a canviar la nostra percepció de les coses i a plantejar-nos preguntes sobre el món on vivim i la relació que hi tenim.
Creada expressament per a l’Espai 13, la instal.lació Things are generally different behind closed doors presenta dos peculiars personatges que mantenen una conversa sobre les seves vides. Un disc de cotó (dels que s’utilitzen per desmaquillar) i un cotxe Smart parlen de les seves experiències, dels seus ideals i dels seus conflictes personals. La conversa té lloc amb paraules i també amb imatges que es projecten en una mena d’escenari. Els temes que els personatges van abordant deriven per rumbs diferents: la vida a les ciutats en contraposició a la vida al camp, les relacions amb els altres, els estils de vida i les seves implicacions, el vestir i l’aparença com a indicadors de la pertinença a determinants comunitats o grups socials, l’estat del benestar i les seves implicacions més concretes i personals, els reality shows, la consciència i l’acceptació de pertànyer a una societat mediatitzada...
Tots els diàlegs provenen de converses escoltades i recopilades per l’artista durant el transcurs de viatges en tren, a restaurants i altres llocs públics. Així, doncs, els dos personatges no són exòtics en absolut, sinó que esdevenen dos exemples contemporanis. Un d’ells és més casolà i estable, modest i disciplinat, realista i pràctic i més o menys satisfet de la seva situació vital. L’altre és més complicat, inestable, excessiu, sociable i amb una tendència a emetre ràpidament judicis de valor.
No és el primer cop que Goldberg crea una història d’aparença innocent però que com a declaració pública assoleix la categoria de diagnòstic. Com afirma ell mateix, “la simplicitat i el to juganer no volen dir que el meu treball sigui irrelevant. El fet d’utilitzar símbols simples el fa universalment comprensible (...) Penso que l’art ha de tenir diferents nivells. I el primer nivell o introducció ha de tenir, almenys en el meu treball, sempre aquesta atmosfera juganera o inofensiva. No vull que el meu art sigui en certa manera impressionant o espectacular” . En treballs anteriors, Goldberg ha utilitzat un joc infantil (Pedra, Paper i Tisores) per fer una intervenció a l’espai públic a l’Oberbaum Bridge a Berlín (l’antiga frontera que a la ciutat separava les Alemanyes de l’Est i l’Oest), tot reduint i equiparant la rivalitat i les tensions polítiques a un joc infantil. Curtain.mov era una cortina vermella (i a Things are generally different behind closed doors , la cortina que envolta l’escenari n’és una clara al.lusió) que es desplaçava de manera tan subtil com imperceptible al llarg d’un passadís transparent de seixanta metres que uneix dues dependències de l’edifici Martin Gropius a Eberswalde. O, més recentment, a Next Destination, Milk & Honey, l’artista ha instal.lat una parada d’autobus al centre de Heidenheim, que anuncia cada dia una de les dues-mil destinacions del mapa de Schlaraffendland, l’Accurata Utopia Tabula (c.1720) en la qual el cartògraf Johann Baptist Homann va reproduir amb tot detall i precisió tots els topònims de la terra de la llet i la mel, la Terra de Cucanya o la Terra de Xauxa.
Cortines que es mouen, mapes imaginaris, jocs d’infants, cotxes i cotons que parlen... Goldberg utilitza objectes i situacions de la vida real i els transforma en qüestionaments punyents i directes. Goldberg no és provocatiu ni dogmàtic, sinó que de manera subtil i juganera, innocent en aparença, mostra subtils desplaçaments o “diferències” que fan escac a alguns valors fonamentals.
Montse Badia
Gener 2005
Agraïments:
Paul Hartmann AG, Düren
Andreas M. Kaufmann
