Segona exposició de l’Arxiu de la Fundació Miró, que gira entorn del primer llibre il·lustrat per Joan Miró.
Amics imaginaris presenta una selecció d’obres contemporànies interactives per familiaritzar el públic infantil i el públic en general amb l’art emergent actual.
Exposició inaugural de l’Arxiu de la Fundació Joan Miró i que ret compte de la dimensió de l’operació de trasllat del fons documental.
L’exposició Paul Klee i els secrets de la natura emfatitza la continuada fascinació que l’artista germanosuís va sentir per l’observació de la natura i pels fenòmens naturals. La mostra s’estructura en quatre àmbits, en cadascun dels quals s’inclou una obra d’altres artistes que també van investigar aspectes fenomenològics naturals però que, pel fet de ser dones, no han rebut l’atenció ni el tractament que mereixien.
Miró. El llegat més íntim ens descobreix una faceta poc coneguda de Miró, la de col·leccionista de la seva pròpia obra, que es va traduir en la creació de tres col·leccions personals: la seva, la de Pilar i la de Dolors. El projecte vol retre homenatge i ser un agraïment tant a l’artista com a les tres generacions de la família Miró que segueixen estant al capdavant d’aquest compromís de l’artista universal amb la Fundació Joan Miró i amb la ciutat de Barcelona.
El sentit de l’escultura ofereix un recorregut per la pràctica escultòrica moderna i contemporània des d’una perspectiva asincrònica i heterogènia que inclou també obres antigues i objectes sense autoria. La mostra parteix de l’ambició de l’escultura del segle xx d’anar més enllà de la representació i la generació d’imatges i també vol explicar la gran transformació d’aquesta disciplina al llarg del segle XXI, amb l’aplicació de noves tècniques i l’aparició de nous imaginaris i sensibilitats.
L’exposició Tallers compartits. Tres casos d’estudi mostra les dinàmiques de treball, la producció i els aprenentatges que poden sorgir en els espais compartits pels artistes de l’escena barcelonina.
Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936) reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d’artistes i intel·lectuals ADLAN (Amics de l’Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta. Mentre que a les grans ciutats d’Europa les avantguardes gaudien del suport de la crítica i dels col·leccionistes, aquí la modernitat va necessitar l’empenta d’un grup entusiasta que volia regenerar la cultura catalana i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l’"art nou".
L’artista índia Nalini Malani, guardonada amb el Premi Joan Miró 2019, presenta una selecció d’obres de tota la seva trajectòria artística, marcada pel pensament feminista i la denúncia i condemna de la violència.
L’artista vietnamita Thao Nguyen Phan, guanyadora de la primera edició del Premi Han Nefkens - LOOP Barcelona, presenta una producció filmada en les zones rurals del delta del riu Mekong.
L’exposició Art sonor? planteja una interrogació crítica sobre aquesta categoria artística i presenta una panoràmica de la sonorització de l’objecte artístic des de finals del segle xix fins als nostres dies.
El nord-americà Steve Reich, un dels pioners del minimalisme, va compondre el 1988 una peça sobre l’Holocaust jueu. Gairebé trenta anys més tard, aquesta obra videogràfica de Beatriz Caravaggio confereix vida visual a la partitura, interpretada pel Kronos Quartet.
