L’exposició Tallers compartits. Tres casos d’estudi mostra les dinàmiques de treball, la producció i els aprenentatges que poden sorgir en els espais compartits pels artistes de l’escena barcelonina.
Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936) reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d’artistes i intel·lectuals ADLAN (Amics de l’Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta. Mentre que a les grans ciutats d’Europa les avantguardes gaudien del suport de la crítica i dels col·leccionistes, aquí la modernitat va necessitar l’empenta d’un grup entusiasta que volia regenerar la cultura catalana i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l’"art nou".
L’artista índia Nalini Malani, guardonada amb el Premi Joan Miró 2019, presenta una selecció d’obres de tota la seva trajectòria artística, marcada pel pensament feminista i la denúncia i condemna de la violència.
L’artista vietnamita Thao Nguyen Phan, guanyadora de la primera edició del Premi Han Nefkens - LOOP Barcelona, presenta una producció filmada en les zones rurals del delta del riu Mekong.
L’exposició Art sonor? planteja una interrogació crítica sobre aquesta categoria artística i presenta una panoràmica de la sonorització de l’objecte artístic des de finals del segle xix fins als nostres dies.
El nord-americà Steve Reich, un dels pioners del minimalisme, va compondre el 1988 una peça sobre l’Holocaust jueu. Gairebé trenta anys més tard, aquesta obra videogràfica de Beatriz Caravaggio confereix vida visual a la partitura, interpretada pel Kronos Quartet.
Miró sempre va manifestar una gran admiració per l’obra de Gaudí, de qui valorava l’esperit de risc i d’improvisació. Tots dos autors entenen la natura com l’origen de les seves creacions.
Aquesta exposició presenta el conjunt de gravats Sèrie Gaudí, amb la qual l’any 1979 Miró ret homenatge a l’arquitecte i una selecció d’escultures de Miró que dialoguen amb les fotografies que Joaquim Gomis va fer de l’arquitectura de Gaudí.
Aquesta exposició versa sobre el profund sentiment de connexió que l’arquitecta Lina Bo Bardi (1914-1992) va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Malgrat que no va defensar mai que fos un llenguatge artístic independent, s’hi va abocar amb intencionalitat artística. Per ella el dibuix era alhora nom i verb, resultat i procés, objecte i relació.
L’exposició Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya ens aproxima a un dels pols més importants de la complexa xarxa internacional del moviment surrealista. La fotògrafa nord-americana Lee Miller i el seu company, l’artista anglès Roland Penrose, van exercir d’ambaixadors de la causa surrealista a territori britànic i també van mantenir una estreta relació amb Joan Miró, qui va tenir un contacte permanent amb l’escena britànica que va culminar, l’any 1964, amb una exposició monogràfica a la Tate Gallery.
L’exposició de l’artista francoalgerià Kader Attia, guanyador de la darrera edició del Premi Joan Miró, és un recorregut per algunes de les seves obres més destacades dels últims anys, en diàleg amb nous treballs creats per a l’exposició. Seleccionades especialment pel mateix artista, aquestes obres giren entorn de la noció de reparació, una de les principals línies d’investigació d’Attia.
sobre "Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real"
La Fundació Joan Miró acull l’obra d’un dels grans mestres del shin hanga, Itō Shinsui (1898-1972), l’actitud artística i estètica del qual ens ajuda a fer evidents les relacions subtils i profundes entre l’obra de Joan Miró i el pensament i l’art japonesos.
Beehave és un projecte expositiu que es fa ressò de l’interès que ha despertat entre els artistes contemporanis l’actual crisi de supervivència de les abelles de la mel i de molts altres insectes pol·linitzadors.
