Espai 13

Cicle

Kawaii! El Japó ara

Dates

21/09/2007 — 21/07/2008

Comissariat

Hélène Kelmachter

L'Espai 13 de la Fundació Joan Miró obre les portes a la jove creació japonesa. A través de cinc exposicions, el cicle Kawaii! El Japó ara convida l'espectador a descobrir les obres més sorprenents d'artistes molt joves que mostren un retrat de la societat japonesa dels nostres dies.

Visions del Japó
La temporada 2007-2008 de l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró centra la mirada en el país del sol naixent per tal de descobrir les pràctiques de la jove generació dels artistes japonesos, així com el context històric i social en què s'inscriu . Cadascuna de les exposicions permetrà submergir-se dins l'univers sovint sorprenent i estrany d'un artista, però també apropar-se a algun dels grans temes que permeten fer el retrat de la societat japonesa actual. L'osmosi entre tradició i modernitat, els problemes socials i econòmics, la relació amb la infantesa o la recerca d'identitat són algunes de les perspectives que apareixen a les obres d'Aya Takano, Erina Matsui, Chiho Aoshima, Tomoko Sawada i Kowei Nawa. Aquestes quatre noies i un noi, tots amb edats entre 23 i 33 anys, omplen l'Espai 13 amb les seves pintures, dibuixos, escultures, pel·lícules d'animació, fotografies o instal·lacions tot creant espais per a l?experimentació.

Kawaii!
Dels adolescents amb faldilles prisades que apareixen als mangas en els personatges de Hello Kitti, aquests herois d'una nova mitologia són presents a la imatgeria popular, dels dibuixos animats als productes que en deriven, i són el símbol d'una profunda nostàlgia de la infantesa. Una nostàlgia que s'expressa a través d'un increïble entusiasme per tot allò que és kawaii. Kawaii és una de les paraules més recurrents en la llengua dels joves japonesos. Molt a prop de monada, kawaii designa tot allò que és petit i infantil. Més que no pas una moda, és una manera de pensar i de ser. Aquesta cultura popular japonesa envaeix tot el món asiàtic i arriba a Europa i als Estat Units. De la infantesa a l'edat adulta, els nois i, sobretot, les noies són adeptes als fanshi guzzu de l'anglès fancy goods , clauers i gadgets de tota mena. Aquest fenomen ha assolit tanta importància que ha esdevingut un tema sociològic estudiat per escriptors, periodistes, filòsofs i sociòlegs. Els estudiosos subratllen l'altra cara de kawaii: un nihilisme profund, la negació del present social en favor d'un retorn a la infantesa, el reflex, en definitiva, del descontentament de la societat japonesa.

Les obres d'Aya Takano i Chiho Aoshima s'inscriuen en l'esfera kawaii, destacant-ne el costat subversiu i falsament innocent. Les noies en quimono d'ulls grossos i cossos gràcils d'Aya Takano (Saitama, 1976) evoquen tant les estampes tradicionals japoneses com les noies emancipades que es troben pels carrers de Tòquio. Chiho Aoshima (Tòquio, 1974) imagina un món oníric i sorprenent en els seus dibuixos de colors àcids fets amb ordinador. El seu univers es mou sovint entre el malson i l'angoixa, i els seus personatges dubten entre la màgia i la violència de la realitat.

La revolució de la shôjo
A Shibuya, les noies amb uniformes escolars, faldilles curtes prisades i polaines mitjons molt llargs, es mouen rient al voltant dels purikura, fotomatons que permeten triar la classe de fotografia que es vol, personalitzant-la amb marcs de diversos tipus per després intercanviar-la. Molts sociòlegs han cridat l'atenció sobre aquest nou fenomen: les noies són cada cop més al carrer, sovint movent-se en bandes i vestides d'una manera espectacular i amb ostentació. Les shôjo, les adolescents japoneses literalment meitat dona, són el símbol d'una mutació de la societat. Es defineixen com a dones-nenes, en estat de suspensió entre la infantesa i l'edat adulta, consciència i innocència. La dona japonesa, abans encarregada de garantir la tradició, apareix cada cop més com l'avantguarda de la mutació social. Entre col·legiala i femme fatale, la gyaru de l'anglès girl (noia) a la japonesa ? és realment la nova força social i cultural al Japó. L'escena de l'art contemporani confirma aquesta tendència, a través de les artistes dones que creen una obra inventiva i sorprenent, fascinant i, de vegades, molesta. La programació de les exposicions a l'Espai 13 ho demostra: de 5 artistes, 4 són noies!

L'art del segle XX ha estat marcat al Japó per la presència important de dones, caps de fila dels moviments més importants, com Atsuko Tanaka (nascuda el 1932), que va marcar la història del grup d'avantguarda Gutai als anys cinquanta, o Yayoi Kusama (nascuda el 1929), una artista imprescindible des de principis dels anys seixanta. Aquesta tendència es confirma amb els artistes de la generació de Mariko Mori (nascuda el 1967) i es fa evident amb les creadores de la generació que ara té 30 anys, fins al punt de ser una de les característiques més destacades de l'art japonès dels nostres dies.

Testimoni d'aquesta recerca d'identitat típica de les noies japoneses, Tomoko Sawada (nascuda el 1977) es retrata en fotos de grup (fotografies de curs en què repeteix el seu rostre) o en retrats individuals de fotomaton. Per a la seva exposició a l'Espai 13, farà una sèrie de fotografies sobre l'extravagància en el vestir de les noies de Tòquio i en particular de la tendència golitha (contracció entre gòtica i Lolita) que es mouen pel barri de Harajuku.

Un món d'estranyesa i d'onirisme
Malgrat el gran poder econòmic que ha donat al món la imatge d'un país amb tecnologia punta, el Japó viu des de fa uns anys la punxada de la bombolla econòmica: l'atur i la precarietat laboral han passat a ser presents en la vida quotidiana dels japonesos i a aparèixer en les creacions dels artistes. Això, però, aquesta evocació, en lloc de mostrar-se com una constatació de l'estat del món, es converteix en l'ocasió d'obrir la porta a la imaginació i l'estrany. Així, Erina Matsui (Okayama, 1984) presenta un món personal ple de visions estranyes i poètiques.

Molts artistes japonesos es qüestionen la frontera entre visió i percepció creant un món oníric i delicat. Kowei Nawa (Osaka, 1975), amb els seus dibuixos, escultures o instal·lacions, juga amb la nostra percepció del món i inventa objectes plens de poesia i d'estranyesa. Projectant imatges damunt l'aigua, recobrint objectes de perles de vidre, envaint l'espai amb gegantines formes moleculars, Nawa transforma l'estat original d'una imatge, d'una cosa o d'un lloc.

Amb Kawaii! El Japó ara, la Fundació Joan Miró invita el públic a un viatge sorprenent pel món de la creació japonesa més actual i manté, així, l'esperit de descoberta i d'experimentació, de sorpresa i invenció que caracteritza l'Espai 13.

Hélène Kelmachter
Comissària del cicle