- Cicle
- Kawaii! El Japó ara
- Artista
- Tomoko Sawada
- Dates
- —
- Comissariat
- Hélène Kelmachter
La Fundació Joan Miró proposa, amb aquesta exposició descobrir el treball d'aquesta jove artista, una de les més sorprenents i amb més talent de la seva generació. Amb motiu de la seva exposició individual a Barcelona, Tomoko Sawada ha preparat una nova sèrie que es mostra per primera vegada.
Els joves japonesos d'avui es caracteritzen per l'extravagància en el vestir, o pel somni d'aconseguir productes de luxe, tot a la recerca d'una identitat que es nodreix de nous estàndards, models i referències. Tomoko Sawada qüestiona aquest fenomen amb les seves infinites metamorfosis i es presenta en sèries de fotografies en què es posa en la pell de centenars de noies japoneses.
Jo sóc una altra...
L'obra de Tomoko Sawada (Kobe, 1977) admet un gran nombre d'interpretacions sociològiques i psicològiques... La seva manera de posar davant l'objectiu fotogràfic representant desenes de noies o dones japoneses de diversos nivells socials i edats planteja d'una manera natural la qüestió del lloc que la dona japonesa ocupa en la societat, la possibilitat de cadascun(a) de conquerir una identitat individual, la forma en què el vestir pot contribuir a aquesta individualització, o, al contrari, afirmar la pertinença a un grup. Hi ha la temptació de veure en les obres de Tomoko Sawada una constatació o una denúncia d'aquests fenòmens que caracteritzen la societat japonesa contemporània, però el que de debò interessa l'artista és el que ella anomena l'"exterior", allò que percep de la societat a què pertany. Observa el món que l'envolta i reflecteix les coses que li criden l'atenció, que la molesten o la sorprenen. Fins ara, Tomoko Sawada ha fet una desena de sèries diferents que presenten algun aspecte visual/sociològic/històric en relació amb la dona japonesa.
Tot va començar quan Tomoko Sawada era estudiant a la Seian University of Art and Design de Kyoto. Aquell any, el treball obligatori era... l'autoretrat. Una oportunitat per a la jove artista d'enfrontar-se a aquest gènere clàssic de l'art per renovar-lo i apropiar-se'l d'una manera original. A més, el professor era un deixeble de Morimura - cèlebre pels treballs en què incorpora el seu retrat a obres mestres de la història de la pintura occidental -, amb la qual cosa els fonaments del seu treball resulten evidents.
Quan tenia vint-i-dos anys, Tomoko Sawada va fer una de les primeres sèries: ID 400 (1999). Un centenar de fotos mida carnet en blanc i negre: bones noies o noies entremaliades, clàssiques o enrotllades, de celles gruixudes o depilades... en qui es transforma successivament. Una sèrie realitzada amb molt pocs mitjans tècnics: al fotomaton d'una benzinera. Després de las fotos de carnet, Sawada va explorar el contrari: la fotografia de grup amb una sèrie de fotos de classe en què les noies d'uniforme són, també en aquest cas, ella mateixa (School Days, 2006 ). Realitzada amb ordinador, aquesta sèrie es planteja el lloc de l'individu dins el grup, de l'originalitat entre la uniformitat i del valor del primer motlle social que és l'escola al Japó.
Tomoko Sawada, al seu treball, no jutja les pràctiques socials japoneses, no les denuncia, però fa que l'espectador s'hi fixi. Així, a Omiai (2001), s'interessa pel costum, viu encara avui, del matrimoni concertat (un 10% dels matrimonis després de 1995, un 70% cinquanta anys abans). Els pares de la noia li preparen un book, com a les models, a l'estudi d'un fotògraf professional per tal de presentar la futura promesa posant vestida per a qualsevol circumstància als eventuals pretendents... Tomoko Sawada es vesteix amb quimonos tradicionals, o vestits jaqueta a l'occidental, com a dona professional, per representar aquestes noies candidates al matrimoni que posen assenyades per aconseguir el marit ideal.
Fashion victims i nous estàndards...
Les noies japoneses d'avui, però, pertanyen a una època molt més emancipada, com ho mostra la sèrie Cover (2004), que es presenta a la Fundació Joan Miró. Tomoko Sawada hi apareix amb l'aspecte de les noies que es passegen pel barri de Shibuya. Aquestes noies de Tòquio rivalitzen en extravagància i originalitat: colors fluorescents, abrics de pells falses en colors àcids, minifaldilles molt curtes i plataformes altes que creen un look sorprenent que evidencia la recerca d'una identitat i de la mutació del rol femení en la societat japonesa. A banda de seguir un codi en el vestir, també es tracta de canviar d'imatge per tal d'adaptar-la als clixés de les portades de les revistes: cabells rossos descolorits, rostre bronzejat d'una manera exagerada, maquillatge desmesurat que construeixen una màscara social i creadora d'identitat comuna. Com si fos una interpretació contemporània de la màscara, aquesta pràctica pot semblar una resposta de la subcultura a la tradició japonesa en la qual la màscara és molt present, especialment al teatre Noh. Aparença i realitat semblen compartir una sola essència. D'altra banda, el treball fotogràfic toca, ell mateix, el límit entre el reflex d'allò que és real i el muntatge, com ho testimonia tota l'obra de Tomoko Sawada. L'obra d'aquesta artista inventa un nou llenguatge que destrueix la classificació tradicional de les pràctiques artístiques: fotògrafa que no fa fotos (les imatges es fan en estudi amb l'ajut d'un fotògraf).
Gòtiques i Kawaii
Per a l'exposició a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, Tomoko Sawada ha creat una nova sèrie de fotografies, Decoration, en la qual s'interessa per un estil en el vestir que es troba especialment al barri de Harajuku a Tòquio: les Gòtiques Lolites. Es caracteritza per superposicions d'enagos amb puntes, botines amb llaços, cotilles de cuir negre o de vinil, cabells amb rínxols o tirabuixons. Cada diumenge, les noies Gothloli es troben a l'entrada de la Takeshita Dori, un carrer molt conegut de Tòquio. Les noies intenten assemblar-se a les nines de porcellana i cerquen la postura més Kawaii davant els objectius dels fotògrafs, aficionats o professionals. Més que considerar-ho una disfressa - com els cosplays que apareixen a les trobades o festivals manga -, l'estil de les Gòtiques Lolites es troba a diferents ciutats del Japó, especialment a Osaka. Aquesta tendència, nascuda el 1998, es va popularitzar a principi dels anys dos mil amb l'aparició de diverses marques de roba. Una de les més conegudes, Baby the Stars Shine, ha deixat les seves col•leccions a Tomoko Sawada per a aquesta nova sèrie de fotografies. A banda d'aquesta moda sorprenent, l'artista explora el tema de la uniformitat i empeny més lluny la idea d'identitat, de semblança i d'individualitat que es troba en tota la seva obra. Tomoko Sawada estava fascinada per aquesta pràctica i cercava la manera d'apropar-s'hi. L'exposició a l'Espai 13 l'hi ha donat l'ocasió.
Comissària : Hélène Kelmachter
L'exposició ha estat organitzada amb la col•laboració de la Galeria MEM, Osaka i el suport de Baby the Stars Shine.
Éditions Akaaka n'editarà un catàleg.
