Espai 13

Cicle

Cicle: Psychodrome

Dates

31/10/2002 — 20/07/2003

Comissariat

Grazia Quaroni i David Renaud

Un projecte de Grazia Quaroni i David Renaud

La temporada passada l'Espai 13 va mostrar les obres seguint el costum tradicional, val a dir, presentant sistemàticament una exposició individual després de l'altra. Això va permetre als artistes de fer una utilització global de l'espai com a tal i va donar al públic una visió lineal del treball de cada un, bo i evitant una confrontació directa entre ells.

Si és veritat que contextos diferents poden evidenciar l'univers propi d'una obra, i afegir sentit al sentit amb la cohabitació, la programació d'aquest any ha estat concebuda com una sola i única exposició en quatre etapes. Una exposició de temps i geometria variables.

Psychodrome, aquest títol evoca un recorregut, en un espai definit. És un circuit, on tan sols canvien els corredors, que s'alternen i de vegades resten presents, mentre que tot el context canvia.

Des dels anys 70 i la cultura underground, el mot "psicodèlic" ha esdevingut familiar, i això indica, d'una manera molt genèrica, un transtorn de la consciència, de vegades recorrent a l'ús de substàncies il·lícites.

Transtorn de la visió, transtorn de la consciència a través de la imatge, pertorbacions i interferències entre la realitat i la il·lusió, el fantasieg i la vida de cada dia, el somni i la vigília, absència de linealitat, de principi i final, esclat de colors i de formes, creació de motius repetits a l'infinit amb obsessió: els artistes treballen aquestes idees fa molt de temps, des de la fi del segle XIX si més no. Hi ha els simbolistes, els futuristes i llur obsessió per representar el moviment a la tela, els surrealistes amb llur deliri oníric, Marcel Duchamp i els seus rotorelleus, Picabia i, més endavant, els artistes cinètics i els hiperrealistes, fins a personalitats de difícil qualificació que han marcat la història de l'art contemporani, com ara la japonesa Yayoi Kusama. Tots ells s'han enfrontat al transtorn de les seves consciències per oferir-nos la seva traducció en imatges.

Els artistes de la generació present elaboren de cap i de nou tots els aspectes suscitats pel transtorn. Amb les seves obres fan real la irrealitat, converteixen en matèria el que només és visible en la consciència, esborren les fronteres entre imaginació i presentació de l'imaginari.

Per a la majoria d'aquests artistes, el color és operatori: actua enllà de la percepció visual, per influir, més o menys directament, sobre el psiquisme. De vegades la influència pot derivar-se del so, o amb una intervenció directa sobre l'espai i l'arquitectura. Sovint, a partir de les obres i, per tant, de l'ambient general d'una exposició, es crea un fenòmen de "sinestèsia", és a dir, l'estranya capacitat d'escoltar els colors, veure els sons, tastar les formes …

Pintura, escultura, vídeo, paper pintat i pintura mural, objectes i environaments, importa poc el mitjà escollit. El que compta és la radicalització de l'efecte, la creació desinhibida, cada cop més decantada vers les esferes profundes de la consciència i de la inconsciència, o, a l'inrevés, vers un efecte decoratiu portat a l'extrem.

Un mòdul de base servirà per organitzar l'Espai 13 tot al llarg del cicle: diana o laberint, figures d'alta tensió hipnòtica, es tracta d'una estructura circular d'elements concèntrics, densos o depurats segons les exigències dels artistes i del context. De dos a quatre artistes alhora habitaran l'espai, sovint distribuint la seva participació en dues etapes, i si cal, la instal·lació es renovarà.

Si la llista d'artistes proposada estructurarà el conjunt de la programació, al compàs de les trobades es podrà enriquir o modificar el programa sense canviar-lo substancialment. Altres artistes s'hi podran afegir durant la ruta. La idea de cohabitació, i no pas de confrontació, la idea de diàleg i d'evidenciar trets comuns, siguin principals o secundaris, guia aquesta concepció irregular de la programació.

Sempre dins l'esperit de presentar artistes joves però ja consolidats al seu pais, coneguts, però poc o mai mostrats aquí, de diverses nacionalitats sense cap pretensió d'exotisme, la programació es desgranarà entorn d'un conjunt de personalitats artístiques el treball de les quals està del tot focalitzat sobre els principis exposats. Altres artistes amb una obra o un moment paral·lels mse'ls afegiran amb una presència forta, però més discreta, per enriquir l'esperit de connexió i de diàleg