So implícit és el segon cicle d'exposicions per a l'Espai 13 comissariat per l'artista multidiscilplinari TRES i suggereix la continuïtat amb el cicle anterior, Silenci explícit, alhora que subratlla el creixent interès dels artistes visuals per la utilització del so en el seu treball.
Els cinc participants en aquest projecte són tots artistes eminentment visuals que utilitzen el so d'una manera implícita, és a dir, integrant-lo en la seva obra sense que aquesta l'expressi necessàriament com a element primordial. La seva preferència pel camp de la instal·lació suggereix la pràctica d'un art sense limitacions en els recursos expressius, en què la transformació de l'espai sol ser un element central.
So implícit no és pròpiament un cicle sobre so i encara menys d'art sonor. Es tracta d'un cicle sobre arts visuals que es proposa destacar l'interès per una forma de so que es troba latent o continguda en l'obra de certs artistes visuals sense per això esdevenir substancial.
L'interès pel so i la música en les tendències més actuals de l'art contemporani és un fenomen palpable. Amb So implícit, l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró es fa ressò d'aquest interès en l'art contemporani més emergent.
Marcus Coates (Londres, 1968) és un dels artistes més originals que ha donat el Regne Unit en els darrers anys, un anglès excèntric de la mena que crèiem ja extingida. Interessat per l'ornitologia, la zoologia i l'antropologia, Coates condueix el públic, a través de pel·lícules i performances, a un viatge fosc i ple d'humor.
Esther Mañas i Arash Moori presenten Invoking a Demon Landscape, una nova obra concebuda específicament per al cicle So implícit de l'Espai 13.
Les obres de Michael Sailstorfer són experiments especialment concebuts per donar resposta a una única pregunta: què pot ser una escultura? Sonar, la peça ideada per a l'Espai 13, és el resultat d'un experiment: trencar el vidre d'una finestra per mitjà d'un senyal acústic.
El vídeo Vertigen de la vida és la continuació dels treballs recents de Su-Mei Tse sobre el viatge al passat i a la memòria. La peça té el seu orígen en un fragment de la pel·lícula experimental de Man Ray Retour à la raison (1923).
Per a la seva exposició a l’Espai 13, João Onofre ha creat un vídeo Untitled (Original orchestrated ersatz light version), que dóna continuïtat a la seva exhaustiva investigació sobre la performance, aquesta vegada a través d’un acte d’interpretació altament sofisticat.
