- Cicle
- So implícit
- Artista
- Michael Sailstorfer
- Dates
- —
- Comissariat
- TRES
Michael Sailstorfer, que tot sovint utilitza referències literàries en el seu treball, esmenta el cas d'Oskar Matzerath, el protagonista de la novel·la de Günter Grass El timbal de llauna (1959), aquell nen que va parar de créixer per decisió pròpia quan tenia tres anys i que era capaç de trencar vidres amb el timbre de la seva veu. També al·ludeix a la interessant Window Blowout (1976), de l'artista nord-americà Gordon Matta-Clark, una complexa acció artística que va consistir a disparar contra els vidres de les finestres d'un edifici de Nova York.
Sonar (2010) és una peça molt experimental que parteix del repte d'aconseguir que un senyal acústic es converteixi en una escultura o, cosa que és el mateix, de fer visible un senyal acústic. Amb aquest fi, Sailstorfer ha construït una habitació de fusta amb una sola finestra de vidre i, mitjançant uns potents altaveus i un generador de so col·locats a l'interior, l'ha sotmesa a la freqüència, decibels i pressió necessaris per arribar a destruir el vidre. La pel·lícula final de l'experiment, que recull tot el procés fins al moment en què el vidre es trenca, es mostra dins de l'habitació a través de l'única finestra que hi ha, el vidre de la qual ha estat substituït.
Completa l'exposició de l'Espai 13 la peça Micròfon a la boca (2006), en la qual el crani humà esdevé una caixa de ressonància de la mateixa manera que una guitarra elèctrica es retroalimenta amb un amplificador.
Aquesta exposició és accessible per discapacitats auditius.
