Jocs trencats
L’exposició Jocs trencats consta de 13 fotografies d’autoria diversa: algunes són del pare de Joaquim Gomis, altres del mateix Joaquim Gomis (1902-1991) i una és de la seva esposa, Odette Cherbonnier. El punt de partida és la voluntat de fer una exposició estiuenca, que evoqui la "joie de vivre" de les vacances, amb imatges dels àlbums familiars que es conserven al Fons Gomis de l’ANC i dels quals la Fundació gestiona els drets.
sobre "Jocs trencats"
Alguna direcció
Violeta Mayoral (Almeria, 1988) va créixer al desert de Tabernas, un entorn rude que va educar la seva mirada. Per aquest motiu, l’artista coneix bé el que vol dir viure a la intempèrie i els seus ulls saben distingir la peculiar naturalesa d’un paisatge que fluctua entre l’absència i la recerca d’uns límits que acotin, potser només com un intent, la immensitat de l’espai i l’horitzó.
sobre "Alguna direcció"
1946-1947 Barcelona – Mont-roig – Karachi
Aquest recull de fotografies capta un moment històric i humà de temps parat, de buidor, de xoc post-traumàtic col·lectiu, de fantasmagories i absències, de tristesa i de lentíssima reconstrucció. Mentrestant, en altres bandes del món començaven nous enfrontaments entre segments de poblacions, sovint fruit del desmantellament dels «imperis» europeus i de l’inici de la Guerra Freda. Coincidint amb l’exposició de l’artista índia Nalini Malani, nascuda a Karachi (actual Pakistan) el 1946, hem volgut indagar en l’esperit que prevalia a Catalunya en el precís moment en què l’antiga Índia britànica declarava la seva independència al temps que es dividia i es dessagnava en una espiral de violència sectària que, igual que a Espanya, va deixar un llegat encara pendent de conciliar.
sobre "1946-1947 Barcelona – Mont-roig – Karachi"
Ombres mironianes amb llum pròpia
A finals dels anys setanta, després de la mort de Franco, el fotògraf barceloní Antoni Bernad va retratar les personalitats culturals catalanes més destacades de la generació de Joan Miró.
sobre "Ombres mironianes amb llum pròpia"
Cunningham, Cage & Tudor (Sitges, 1966)
Gràcies a la generositat de Joan Miró, el barceloní Club 49 va convidar la Merce Cunningham Dance Company a actuar a Sitges l’any 1966. Joaquim Gomis, membre de l’associació, va poder fotografiar la companyia nord-americana, que incloïa John Cage i David Tudor, en un moment de descans a la Ricarda i també durant un assaig previ a l’actuació.
sobre "Cunningham, Cage & Tudor (Sitges, 1966)"
Invisible visible (la llum animal)
Sense cap tipus de manipulació, només amb aigua, llum i una càmera, Bufill capta imatges reals en una fracció de segon que es transformen en aparicions hipnòtiques.
sobre "Invisible visible (la llum animal)"
Bo Bardi apareix en Gaudí vist per Gomis
Aquesta selecció de fotos de Joaquim Gomis d’alguns dels edificis més emblemàtics d’Antoni Gaudí està feta pensant en el que Lina Bo Bardi podria haver descobert en les obres de l’arquitecte català durant la seva visita a Barcelona el 1956.
sobre "Bo Bardi apareix en Gaudí vist per Gomis"
Mira per aprendre a viure
Esperanza Urdeix és mestra de tècnica Alexander i l’aplica a la seva pràctica fotogràfica. Segons aquesta tècnica ens hauríem de donar el temps per prendre decisions. Per Urdeix l’observació del que l’envolta en la seva vida quotidiana li permet fer aquestes pauses per prendre consciència de com es troba ella mateixa durant un procés de convalescència.
sobre "Mira per aprendre a viure"
La Ricarda: dues mirades
Fotografies de Joaquim Gomis i Magels Landet. Joaquim Gomis va fotografiar la Ricarda mentre la construïen. Dècades després, l’escultora Magels Landet va copsar detalls de la casa, ja deshabitada però esdevinguda una llegenda de la modernitat arquitectònica i cultural de la Barcelona dels anys seixanta.
sobre "La Ricarda: dues mirades"
Retorns de llum
La relació amb la cera d’abella ha portat el mestre cerer Toni Garcia a endinsar-se en el món de la fotografia. Apropant-se a la sinergia que es crea entre llum i foscor, Garcia observa el que l’envolta des d’una visió diferent.
sobre "Retorns de llum"
Joaquim Gomis. Selecció fotogràfica
Joaquim Gomis i Serdañons (Barcelona, 1902-1991) va ser empresari, fotògraf, promotor artístic i el primer president de la Fundació Joan Miró. Durant més de cinc dècades, va desenvolupar una àmplia producció fotogràfica, que va estar vinculada amb els posicionaments artístics més avançats de la seva època.
sobre "Joaquim Gomis. Selecció fotogràfica"
D’un píxel un poema
Joan Brossa apel·lava sempre al principi del seu admirat Fregoli: «l’art és la vida i la vida és transformació». Cloe Masotta surt al carrer amb aquesta premissa perquè en qualsevol moment pot aparèixer un objecte, un text, una ombra o un color que l’atreguin i que pugui capturar amb el seu telèfon mòbil. La realitat enquadrada es transforma i ofereix un joc poètic. Res és el que sembla.
Exposició en el marc de l’Epicentre Brossa
sobre "D’un píxel un poema"