- Cicle
- Cicle: Hi havia una vegada...
- Artista
- Laura Erber
- Dates
- —
- Comissariat
- Marie-Thérèse Champesme i Pascale Pronnier
Laura Erber va néixer el 1979 a Rio de Janeiro. La seva pràctica artística combina les imatges (cinema, dibuix , instal?lacions de vídeo) i el text , sobretot de caràcter poètic. De fet, la seva obra se situa a la frontera entre les imatges i les paraules. Quan crea una adaptació lliure d'un text de João Guimarães Rosa , o quan es refereix a la literatura d'una manera més indirecta , Laura Erber planteja la pregunta de la traducció d'un llenguatge a una altre: com traduir «sense trencar el pacte» , «revelar la trama de les forces en tensió» i «no fer malbé el secret»?*
Per a ella, el Sertão brasiler és un «indret clau» , * ja que , més enllà d'una realitat geogràfica , hi ha un espai mític , carregat de reminiscències cinematogràfiques i literàries , un espai de projecció per a la memòria i l'imaginari , «una zona de col?lisió en la qual s'entrelliguen els estats que neixen i els estats que moren de la imaginació».* Construït com un recull d'anotacions , el Quadern del Sertão (2003 , 14') entremescla realisme i onirisme , entrevistes i text poètic llegit per una veu en off , imatges de la vida dels camperols i evocació de personatges literaris , com ara Miguilim , el nen miop del conte de Guimarães Rosa , Campo Geral . La cinta es va rodar en 16 mm sobre una pel·lícula que normalment s'utilitza per enregistrar el so òptic , i que en aquest cas produeix unes imatges que , pel seu fort contrast , resulten molt gràfiques. Com diu Alain Fleischer, «Es produeix una transferència creuada: la imatge s'inscriu en el material que normalment conserva la memòria del so, sobretot de les paraules, mentre que la realitat sonora de la llengua poètica aflora en la superfície dels signes visuals.» Aquesta intensificació del contrast exacerba l'aridesa del paisatge, però sobretot transcendeix el blanc i negre neorealista i, en la prolongació del cinema novo brasiler, «provoca una explosió del que és real»* i fa que la pel?lícula penetri en una dimensió onírica i mítica.
L'exposició de la Fundació Miró s'articula al voltant del Quadern del Sertão, de la seva reflexió sobre la percepció, el llenguatge i l'imaginari. A la primera sala es presenta una sèrie de fotografies (Quadern del Sertão, seqüències fotogràfiques, 2003-2006), extretes dels rushes de la cinta. Es tracta de seqüències impossibles que evoquen el muntatge cinematogràfic i, per mitjà de la seva disposició i del seu caràcter gràfic i gairebé abstracte, unes línies de text o una partitura musical. Com que són construccions obertes, cedeixen un espai al buit i a les el·lipsis, i , per tant , a l'imaginari de l'espectador.
Miratges (2005, 3'40'') ens confronta amb la imatge de vídeo projectada, i per tant immaterial, inaprehensible, de la pel·lícula d'una cinta en super-8: imatges del mar, com un miratge enmig del desert del Sertão, el somni d'un altre espai, també vast però contrari, en certa manera. Reflexió sobre la projecció del desig, la de la pel·lícula o el vídeo, sobre el gruix de la imatge, la materialitat i la fragilitat tant del suport com de l'objecte imaginat, Miratges fa referència també a la utopia social i política que en la memòria brasilera s'atribueix al Sertão.
Encara som capaços de contemplar un paisatge? El díptic Detalls d'una posta de sol (2006, 9'57'') va ser rodat en una vereda, un pantà situat al cor del Sertão, un indret ple de vida animal i tradicionalment associat a una imatge de sensualitat. En aquesta obra, Laura Erber posa en relleu el doble aspecte de la posta de sol: la seva forta lluminositat i, al mateix temps, el seu caràcter ombrívol. João Guimarães Rosa escrivia: «El Sertão és de nit.»
