- Dates
- —
Un dels valors més remarcables de la creació artística en el moment actual és l'ampli camp d'acció que tenen els autors. No hi ha limitacions ni en les tècniques ni en els temes. El que compta són les idees i la manera d'expressar-les.
Douglas Gordon, artista encara de pocs anys però de llarga trajectòria, que ha merescut reconeixements tan importants com el Turner Prize o el Hugo Boss Prize, és un exemple d'autor que, per fer la seva obra, utilitza mitjans propis del seu temps, el cinema, el vídeo… Aquests recursos, però, que podrien ser populars o populistes, agafen en mans de Gordon un nivell que, més enllà de l'estètica, situen els resultats en una categoria on el que compta són els conceptes i les idees. En aquest procés és l'espectador qui hi juga un paper fonamental, en convertir-se en còmplice de l'obra.
Les imatges que utilitza, agafades del cinema que han fet altres autors o les que es troben en les seves pròpies creacions, serveixen a Gordon per evocar situacions que provoquen sorpresa, desperten una emoció, creen una inquietud…
Al costat de la imatge procedent del cinema, considerat l'art més jove tot al llarg del segle XX, Douglas Gordon utilitza també el sistema de comunicació perdut en l'origen dels temps i que dóna a l'home la categoria d'ésser superior, el llenguatge.
Els textos de Gordon no són convencionals, sorprenen, inquieten, desperten la curiositat i, per sobre de tot, ens fan adonar que les coses no sempre són el que semblen. Al contrari, tota veritat acostuma a amagar-ne una altra. Aquesta veritat, la que no es veu, és sovint la que interessa Gordon. D'aquí ve la seva especial predilecció per mostrar conceptes oposats: la realitat i la ficció, el bé i el mal, la veritat i la mentida, la vida i la mort….
