Joan Miró i l’escriptura de les coses

Activitats col·lecció

Dates

Un dels anhels principals de Joan Miró fou alliberar l’art occidental de la representació mimètica de la realitat i restituir-li el caràcter sagrat que havia tingut en els orígens de la civilització. Això el va portar a eliminar de la seva obra recursos pictòrics com l’escala, la perspectiva o el clarobscur i, per contra, donar al dibuix un paper preeminent. Tanmateix, no va ser fins a la guerra civil espanyola que, amb la voluntat d’evadir-se de la situació tràgica del moment, Miró va definir un llenguatge de signes i símbols propi, que el distingiria d’altres artistes del segle xx.

«És com una mena de llenguatge secret, compost per fórmules d’encantament, i que és d’abans de les paraules, del temps en què allò que els homes imaginaven, pressentien, era més veritable, més real que allò que veien, era l’única realitat.»

A partir d’una selecció d’obres de la col·lecció de la Fundació Joan Miró, l’exposició mostra l’evolució del llenguatge mironià, des de la cristal·lització del signe i la seva representació com a ideograma fins a la creació de grans personatges d’aparença mítica, sorgits de la individualització i ampliació dels seus propis símbols. Els darrers anys, aquest vocabulari de Miró, conformat per dones, sexes, ocells, escales, estrelles i constel·lacions, conviu amb un gest brutal i contundent que evidencia la voluntat de l’artista d’autoafirmar-se.

Venda d’entrades

<p>L'or de l'atzur, Joan Miró, 1967. Fundació Joan Miró, Barcelona. Successió Miró, 2023.</p>

L'or de l'atzur, Joan Miró, 1967. Fundació Joan Miró, Barcelona. Successió Miró, 2023.

Seguiu aquesta activitat a les xarxes

#ColleccióMiró