Espai 13

Cicle

Fixacions per minut

Artista

Claudia Pagès

Dates

10/02/2023 — 16/04/2023

Lloc

Espai 13

Comissariat

Yaby (Beatriz Ortega Botas i Alberto Vallejo)

L'exposició Bandolerismes de Claudia Pagès presenta una nova investigació al voltant del paper timbrat, les filigranes i les marques, en la qual Pagès explora la relació d'aquests tres elements d'expressió gràfica amb la circulació del poder i amb els substrats materials en què els significats queden fixats. Així, l'artista continua indagant sobre les conseqüències formals, corporals i espacials de l'escriptura, prenent elements del llenguatge i extrapolant-los en termes visuals per exposar-los a unes interaccions diferents de les normals. La sala està dividida en dues bandes per un mur de papers marcats amb filigranes creades per l'artista. I hi ha dues pantalles de projecció, una a cada banda del mur, encarades i situades al mateix eix. Cada pantalla mostra, amb alternança, un fragment de la mateixa peça audiovisual. També el títol apunta un sistema d'oposats: més enllà de la seva imatge romàntica, el bandolerisme va ser un fenomen complex finançat per la noblesa que organitzava bandes d'homes i dones que a més a més d'assaltar mercaders, servien els interessos d'un senyor feudal enfront dels altres, d'acord amb les relacions de poder pròpies de l'estructura social de vassallatge. El concepte de banda travessa l'exposició: amics, enemics, murs, disjuntives, dualismes, les seves jerarquies i complicacions, i allò més profund i menys visible, allò que amaguen i les sosté.

Una filigrana és una marca integrada al mateix paper que es produeix per una diferència de gruixos del material durant el procés de fabricació. Dibuixos més o menys complexos, logotips o lletres elaborats amb fil d'aram es col·loquen en el formador; allà on hi ha el fil, la polpa de paper no assoleix la seva màxima densitat i n'emergeixen marques com per absència, és a dir, que només es veuen si mirem el full a contraclaror. El mur de papers filigranats que travessa la sala mostra les seves marques vist des del costat que queda a l'ombra quan s'encén el projector, de manera que fa de suport i interceptor de significats alhora. Pagès s'interessa en com aquestes marques instiguen una comunicació sense solidificar del tot en una lectura concloent; operen dins d'un sistema de significació i valor en què el poder flueix i es fa efectiu gairebé d'una manera invisible. Capellades, poble natal de l'artista, va adquirir un gran prestigi al segle xviii en la producció de paper timbrat, que es va utilitzar sobretot per a documentació judicial i administrativa i que va servir d'instrument per a la identificació, la legitimació, la colonització, la propietat i el control.

A tots dos costats del mur es reprodueix un vídeo fet en dues localitzacions de Capellades: el Museu Molí Paperer -que guarda un important fons patrimonial de paper timbrat- i l'Abric Romaní del Capelló -un jaciment arqueològic neandertal que conserva marques d'èpoques diverses gravades a les seves parets de roca. Tant el museu com el barranc acumulen signes que es mouen en un espai ambigu entre la paraula i la imatge. La filmació s'ha dut a terme amb tres càmeres GoPro muntades sobre tres cossos que estableixen un paral·lelisme amb les tres mirades que articulen La carta robada d'Edgar Allan Poe: la persona que hi veu, la que no hi veu i la que veu que l'altra no hi veu gens. En el conte, una carta, de la qual no se'n sap mai el contingut ni el remitent, articula una xarxa de xantatge. D'una manera semblant a la filigrana, la carta desplega el seu poder per la seva circulabilitat intrínseca, i no pel significat llegible i fix d'allò que diu; quan s'obri i se'n reveli el contingut, la carta perdrà el seu poder com a mecanisme de control. Finalment, en la història de Poe és la capacitat d'identificació amb l'altre, de passar a l'altre bàndol, allò que guia el detectiu Dupin, el seu protagonista, a trobar la carta robada i desactivar-la. En el vídeo juguen a «llegir» marques apuntant el signe sense arribar-hi del tot, esmicolant els significants fins que perden sentit o en guanyen més, buidant les imatges, arrencant-los el temps i l'imaginari acumulats.

Venda d’entrades