Amb la voluntat de continuar abordant els diferents aspectes que afecten l'art emergent, l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró presenta per a l'edició del 2022 Salt i immersió, un cicle comissariat per Pere Llobera amb propostes de Victor Jaenada, Marcel Rubio Juliana, Marria Pratts i Martín Vitaliti.
El cicle pren el seu títol de la traducció lliure que José Ángel Valente fa del poema «Il tuffatore», d'Eugenio Montale, inspirat en una pintura funerària del segle V aC trobada a la necròpolis de Paestum. Tant el poema com la pintura, en què s'hi pot veure un noi nu saltant de cap a l'aigua, reflexionen sobre la vida, la mort i la circularitat inherent a totes dues.
Travessades per aquesta visió tràgica però lúcida de la vida, les exposicions de Victor Jaenada, Marcel Rubio Juliana, Marria Pratts i Martín Vitaliti reflecteixen l'esperit pregon del compromís radical d'aquests artistes amb la seva obra. Tots quatre, en la seva condició del que Pere Llobera anomena «pintors naturals», aborden, mitjançant instal·lacions, artefactes i gestos tossudament pictòrics, la seva irreductible necessitat de trobar una veu pròpia dins l'existència.
L’exposició parteix d’un fet que va tenir lloc durant la tendra infància de Victor Jaenada a casa de la seva àvia i que hauria pogut acabar prematurament amb la vida de l’artista. El projecte gira al voltant de l’unamunià «sentiment tràgic de la vida», però plantejat a la inversa. És a dir, aquí la fatalitat de la mort queda substituïda pel desassossec de viure. O per dir-ho d’una forma encara més precisa: la idea que literalment sobrevola la sala és el desassossec que genera a l’artista la possibilitat d’haver pogut ésser retornat a aquest no-res.
Marcel Rubio Juliana aborda i actualitza l’antic concepte alquímic de la transmutació. La resurrecció és una acció de l’àmbit espiritual pròpia d’algunes tradicions sagrades en què un cos mort torna a la vida. Per tal d’evocar un trànsit que per la seva naturalesa és irrepresentable, Rubio Juliana recorre a l’alquímia i a la seva idea de transmutació. Segons els principis d’aquesta antiga disciplina, no hi ha dissociació entre matèria i esperit.
Amb 1 possessió Drift, Marria Pratts ens remet a l’atmosfera de ràbia que es va viure a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. Pel comissari del cicle, Pere Llobera, l’època demostrava ser dura i una nova manera de fer irrompia en la cultura. Com els joves d’aquella època, Pratts també pertany a una generació límit que s’expressa amb contundència i radicalitat.
Martín Vitaliti presenta Silly Symphony, un projecte que parteix de l’apropiació de les primeres animacions de la indústria nord-americana dels cartoons dels anys trenta, l’era daurada de l’animació, que va començar amb l’adveniment dels primers dibuixos animats amb so sincronitzat.
