- Cicle
- Arqueologia preventiva
- Artista
- Lola Lasurt
- Dates
- —
- Comissariat
- Oriol Fontdevila
Els processos commemoratius estan travessats per una tensió ineludible. D'una banda, amb el terme commemoració s’apel·la a l’actitud que tenim cap a allò que s’ha establert com a important i solemne. De l’altra, la commemoració es refereix també a l’acció de recordar plegats, en comunitat, de "com-memorar". La primera accepció indica un funcionament jeràrquic de la memòria i tendeix a la seva institucionalització. La segona es refereix, en canvi, a l’horitzontalitat amb què també circula el record col·lectiu i que el manté connectat amb l’heterogeneïtat social. Commemorar es prefigura, per tant, com una acció controvertida, com un espai on entren en negociació una pulsió per controlar els relats de la memòria col·lectiva i una pulsió persistent cap a la seva disseminació entre les diferències socials.
Doble autorització sorgeix del creuament de dues històries. Una es refereix als trasllats i a la duplicació que ha sofert un monument dedicat a Francesc Ferrer i Guàrdia; l’altra, al canvi de nom d’una plaça de Mont-roig del Camp, de Generalísimo Franco a Joan Miró. Probablement, els monuments i les places són els dos mitjans que la cultura occidental ha destinat a la commemoració per antonomàsia. En aquest cas, però, Lola Lasurt els considera des de la seva inestabilitat i els enfoca en moments de trànsit. Es deixa veure, així, com de l’encreuament entre l’impuls per oficialitzar memòries i l’impuls de memòries emergents poden sorgir formacions commemoratives impredictibles i alhora polèmiques per les seves implicacions estètiques, polítiques i socials.
