- Cicle
- The End Is Where We Start From
- Artista
- Daniela Ortiz
- Dates
- —
- Comissariat
- Karin Campbell
Recursos humans, el nou projecte de Daniela Ortiz, aborda com la condició de ser “altre” afecta el rol que cadascú interpreta en la infraestructura social i econòmica d’una societat. Ortiz planteja la seva investigació a través de la lent de dos països: el seu Perú natal i Espanya, on viu des de 2007. El projecte traça una línia conceptual que va des de les “Lleis d’Índies”, instituïdes per la corona espanyola durant el segle xv per controlar la població nativa de les colònies llatinoamericanes, fins a l’actual Llei d’estrangeria.
A finals de la dècada de 1990, Espanya va adoptar una política de portes obertes que va fer augmentar vertiginosament el nombre d’immigrants. Quan l’economia espanyola va repuntar a principis de la dècada de 2000, els immigrants van ser ben acollits per suplir la gran quantitat de mà d’obra que es necessitava per recolzar el creixement econòmic, especialment en els sectors laborals més precaris, com la construcció i l’hostaleria. Tanmateix, en els darrers anys, quan Espanya s’ha endinsat en la recessió i ha augmentat la taxa d’atur, la immigració s’ha convertit en un tema polèmic amb trets que voregen la xenofòbia. Aquestes circumstàncies han portat Ortiz a adreçar una mirada crítica a l’actual clima polític del Perú, on les caldejades eleccions presidencials de principis d’any han exacerbat la forta divisió racial i econòmica entre la població indígena del país i els peruans de descendència espanyola.
Tot i que la població indígena del Perú està assolada per una pobresa extrema, ha rebut escàs suport estatal en els darrers anys, ja que el Govern ha dedicat totes les seves energies a projectar una imatge de nació moderna i pròspera. Per bé que sovint se’ls culpa de frenar el creixement del país pel fet de mantenir una forta connexió amb la seva herència cultural i un estil de vida tradicional, els indígenes contribueixen substancialment a l’expansió de la indústria turística mitjançant la producció de souvenirs, com ara tapissos fets a mà i huacos, atuells de ceràmica en forma de caps humans. Aquets objectes utilitzats antigament amb finalitats religioses i cerimonials, s’han convertit avui en articles de consum per als turistes que visiten la zona.
Recursos humans presenta tapissos i centenars de huacos que Ortiz ha encarregat expressament al Perú i després ha exportat a Barcelona. En una inversió radical del paradigma contractador/empleat que funciona a Espanya, Ortiz ha contractat tres espanyols perquè estavellin les ceràmiques contra la paret de l’Espai 13. Desproveïts de significat cultural però carregats d’implicacions socials, aquests huacos esmicolats queden disseminats al terra de la sala mentre que al passadís lateral una instal·lació de vídeo multicanal documenta l’acció violenta. Els tapissos, confeccionats per indígenes analfabetes del Perú, contenen fragments de les lleis anteriorment mencionades L’ús de la paraula escrita els converteix en tapissos poc convencionals, però potser més important és la subtil inversió que implica replantejar i reivindicar una llengua que en part és responsable de l’estatus social de les persones que confeccionen aquests teixits. Fent intervenir diverses persones en la producció i la destrucció d’aquests objectes, Ortiz crida l’atenció les relacions de l’ésser humà amb el treball i les lleis canviants, escrites i no escrites, que defineixen aquesta connexió.
Karin Campbell,comissària
fotos del muntatge: Xose Quiroga
The End Is Where We Start From (El final és el lloc des d’on comencem)
Cicle d’exposicions a l’Espai 13 (2011-12)
