Temporada 1998-1999
Comissariat per Jorge Luis Marzo, Rosa Sánchez i Tere Badia
Singular Electrics,derivació irònica de General Electrics, és un cicle sobre alguns dels nous comportaments artístics internacionals nascuts amb l’ús de les més noves tecnologies en la comunicació i la creació d’imatges.
Els progressos tecnològics comporten, en el camp artístic, la necessitat constant d’avaluar i reflexionar sobre algunes de les pràctiques creatives dutes a terme fins ara. La Fundació Joan Miró, amb el cicle d’exposicions Singular Electrics, es proposa posar a l’abast del públic diversos projectes que, a través de les noves tecnologies, fan una relectura dels patrons polítics, socials i fins i tot psicològics de la nostra societat.
La tecnologia, però, no hauria de ser l’únic leit-motiv d’aquest cicle. Això seria caure de nou en una lectura disciplinar de la creació i falsejar el caràcter de les peces exposades. Els artistes que es presenten no fan servir els nous mitjans com a tema, sinó com a mecanisme per expressar millor allò que volen dir. En alguns casos, el seu motiu d’investigació és la mateixa tecnologia, i fan servir els mateixos mitjans per criticar-la des de dins. D’altra banda, els comissaris del cicle parteixen de la idea que la tecnologia en el món de la creació no hauria de sorprendre’ns. És part del nostre medi, i és part de nosaltres mateixos.
Ligthpools o El ball del fanalet és una instal.lació de Perry Hoberman & Galeria Virtual, que va ser produïda en col.laboració amb l’Institut Universitari de l’Àudiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i realitzada especialment per als espais de la Fundació.
Computación espontánea és una instal.lació multimèdia que proposa una reflexió irònica sobre la relació home-ordinador i ens mostra unes màquines que perden la seva condició d’eina per convertir-se en éssers independents de la voluntat de l’usuari.
Molecular informatics és una instal.lació interactiva de l’artista japonesa Seiko Mikami, que incorpora tecnologia de lectura òptica.
sobre "Molecular Informatics. Morphogenic substance via eye tracking"
David Hoffos va néixer a Montreal, el 1966, i viu i treballa a Lethbridge, Canadà. En la instal·lació que es presenta a la Fundació, Catàstrofe, Hoffos proposa una reflexió sobre la tecnologia emmarcada en la seva relació amb l'"il·lusionisme" i en el seu potencial com a mitjà per crear il·lusió de realitat.
