Espai 13

Cicle

So implícit

Artista

Marcus Coates

Dates

08/10/2010 — 08/12/2010

Comissariat

TRES

Coates reflexiona sobre els límits entre allò humà i allò animal per mitjà d'una forma d’experimentació que li permet convertir-se ell mateix en un animal. A partir del seu interès per l’ornitologia, la zoologia i l’antropologia, ha desenvolupat unes habilitats que li han permès superar la seva pròpia qualitat d’ésser humà i experimentar el món a través del cos i la ment dels animals, habitant literalment dins la seva pell. En les seves pel·lícules, adopta sovint el rol del xaman; així accedeix a un “món inferior” poblat d’ocells i mamífers, amb els esperits dels quals es comunica per intentar comprendre la naturalesa de certs problemes de difícil solució que interessen al públic, que és en nom de qui actua. Mitjançant aquest poder de convertir-se en una cosa o en algú diferent, busca revelar en última instància el rol de l’artista com a força interpretativa en la societat. Els vídeos de Coates ens allunyen de la nostra perspectiva antropocèntrica i ens retornen a un temps anterior a la industrialització salvatge i la destrucció dels hàbitats, de manera que es posa en relleu l’arrogància de la nostra espècie en el seu menyspreu pel medi natural. L’interès de Coates tant pel que és màgic com per allò racional ens suggereix que potser no hi ha necessàriament tanta distància entre creença i coneixement.

La participació d’altres persones en les transformacions que practica Coates s’acosta a la perfecció a Dawn Chorus (2007), una ambiciosa instal·lació composta per dinou pel·lícules. Cadascuna presenta un cantant que, des del confort del seu propi hàbitat domèstic, recrea el cant d’un ocell a l’alba.

Treballant amb el tècnic de so Geoff Simple, es van col·locar micròfons en els boscos de Northumberland (Regne Unit) durant quinze dies per tal de gravar individualment els cants dels ocells durant l’anomenat “cor de l’alba”. Els enregistraments van ser desaccelerats i es van passar als participants humans, tots ells cantants professionals, perquè se’ls aprenguessin i els executessin després davant la càmera. El metratge resultant es va accelerar posteriorment per adequar-lo a la velocitat real de les gravacions originals, creant un híbrid de benignes doppelgängers: un oficinista es converteix en un caragolet i un ancià es transforma en un faisà. Els seus caps es mouen erràticament i els seus pits s’expandeixen i contreuen a una velocitat similar a la de l’ocell que representen. L’humà i l’animal es fonen d’una manera extremadament potent, vívidament, retornant a aquells éssers meitat home, meitat bèstia de les mitologies antigues. Filmat a Bristol, el projecte és tant un retrat de la societat britànica i la seva idiosincràsia com ho és del nostre món natural.

El dia 7 d'octubre a les 20,30h performance sonora The Denominator, a càrrec de l'artista, al jardí del garrofer de la Fundació.

L'exposició s'emmarca dins el Festival Europas