Biografia

Josep Lluís Sert (1902-1983) va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i, ja abans d’acabar els estudis, es va traslladar a París per conèixer de primera mà els fonaments de l’arquitectura moderna, el racionalisme arquitectònic, al despatx de Le Corbusier. Va ser un dels promotors del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), l’objectiu del qual era promoure l’arquitectura d’avantguarda a Catalunya. D’aquest període destaquen l’Edifici d’Habitatges al carrer Muntaner de Barcelona i el Dispensari Antituberculós, a la mateixa ciutat.

Dispensari Antituberculós, Barcelona

El 1937, en plena Guerra Civil espanyola, projecta el Pavelló de la República Espanyola per a l’Exposició Universal de París, en col·laboració amb Luis Lacasa; s’hi van presentar obres com ara Guernica, de Picasso, El segador (Pagès català en revolta), de Miró, i Font de mercuri, de Calder, que actualment es conserva a la Fundació Joan Miró.

Pavelló de la República Espanyola, París

A finals de juny de 1939 arriba als Estats Units, el seu exili, gràcies a la solidaritat de Walter Gropius, que l’havia convidat a donar una sèrie de conferències. Anys més tard va substituir  Gropius com a degà de la Graduate School of Design de Harvard (1953-1969). Durant aquest període va combinar la docència amb projectes als Estats Units, l’Amèrica del Sud i la Mediterrània. A Nova York funda Town Planning Associates (1941-1956), al costat de Paul Lester Wiener i Paul Schultz, i a Cambridge, el 1957, Sert, Jackson and Associates. Va ser des d’aquest estudi que va projectar el taller de Miró a Palma de Mallorca (1955) i la Fundació Maeght (1959-1964), precedent dels centres d’art que van proliferar a partir de l’aparició del Centre Pompidou.