Eclèctic i inclassificable, original i provocador, Carles Santos (Vinaròs, 1940) ha assolit un gran prestigi internacional gràcies a la seva qualitat d’autor musical i teatral, i pot ser considerat un artista integral.
Un dels valors més remarcables de la creació artística en el moment actual és l'ampli camp d'acció que tenen els autors.
sobre "Douglas Gordon. El que vols que digui... Jo ja sóc mort"
Auditori de la Fundació Joan Miró1 de febrer Dawn Ades: El collage, el fotomuntatge i l'avantguarda europea6 de febrer Diane Waldman: Joseph Cornell, un univers de somnis8 de febrer Anne Umland: Un desafiament a la pintura: Miró i el collage als anys vint15 de febrer Dominique Dupuis-Labbé: El collage cubista: Picasso, Braque i la realitat 16 de febrer Carolyn Lanchner : La “bona noia ” de dadà : els fotomuntatges de Hannah Höch20 de febrer Matthew Gale: Germana pertorbació: de De Chirico a Ernst22 de febrer Alícia Suárez: L'avantguarda russa27 de febrer Lourdes Cirlot : La influència del collage en l'art de la postguerra a Europa i als Estats Units.
La tardor de 1912, fent servir únicament unes tisores i uns impresos de propaganda comercial que enganxaven als seus dibuixos, Georges Braque i Pablo Picasso van inventar el collage i van alterar per sempre la manera com es feia i es rebia l’art.
Films, instal•lacions, fotografies i vídeos produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.Des que es va inaugurar, el 1997, Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains, acull cada any vint-i-quatre estudiants d’arreu del món.
L’important és que un llibre tingui tota la dignitat d’una escultura tallada en marbre.Joan MiróEl llibre il·lustrat és l’espai que l’editor ofereix al poeta i a l’il·lustrador perquè ambdós es trobin i avancin conjuntament per aconseguir un diàleg entre l’escriptura i la imatge.
Josep Lluís Sert inicia la seva carrera d'arquitecte el 1929, al final de la dictadura de Primo de Rivera, quan el descontentament polític a Espanya comença a exigir un canvi de sistema.
L'exposició pren per punt de partida els anys vint i començament dels trenta, quan un seguit de canvis de comportament existencial i de procediments plàstics fan que l'acte de crear esdevingui cada cop més una encarnació del desig artístic.
10 novembreJosé Enrique Ruiz Domènech “De la Modernitat a l'Avantguarda: set segles d'un percaç en les arts plàstiques” (en català)15 novembreRémi Labrusse “Primitivisme et modernité dans l'oeuvre de Joan Miró” (en francès)17 novembreLuce Irigaray “Entering a Space and a Time in the feminin” (en francès)22 novembreLourdes Cirlot “La mujer en la iconografía surrealista” (en castellà)24 novembreChristine Buci-Glucksman “Les métamorphoses du féminin: de Duchamp à Cindy Sherman” (en francès)29 novembreHerbert Molderings “Mirrors, Masks and Spaces.
Comissària: Montse Badia En el nostre present cada cop més estandarditzat i mediatitzat, l'espai d'acció i de definició individuals és cada cop més restringit i sotmès a codis estrictes.
La Fundació Joan Miró i KRTU, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, presenten El Manifest Groc, una exposició comissariada per l’historiador Joan M.
Dins el marc del Fòrum Universal de les Cultures 2004, la Fundació Joan Miró presenta La bellesa del fracàs / El fracàs de la bellesa, una exposició comissariada per Harald Szeemann que tracta de com els grans somnis, les utopies, que semblen magnífics en abstracte, acaben fracassant quan es vol dur-los a la realitat perquè pressuposen una societat completament nova, ideal, que difícilment pot existir.
