- Cicle
- Cicle: Angle de visió: 143º
- Artista
- Claude Closky
- Dates
- —
- Comissariat
- Montse Badia
Amb els seus treballs, Claude Closky (París, 1963) acostuma a qüestionar la funció dels signes i a jugar amb les aparences. La qüestió de la identitat i les convencions de la representació articulen l’eix central de la seva recerca artística. Amb una voluntat tan juganera com obsessiva, demostra que la combinació potencial de mitjans i les possibles variacions dels sistemes de classificació poden ser infinits. L’artista construeix taxonomies i identifica un ordre en sistemes amorfs, o bé, al contrari, destrueix sistemes en portar-los a la conclusió que la seva lògica és absurda. Crea directoris, llistats de tipologies abstractes, qüestiona estructures que són aparentment objectives i universals (com lletres, calendaris i codis) tractant-los com a banals. Fa, per exemple, inventaris: els primers mil números per ordre alfabètic (Les 1 000 premiers nombres classés par ordre alphabétique, 1989), un llistat dels dies per ordre de magnitud (1994), col•lecciona frases fetes, ordenant-les de la més llarga a la més curta o ens convida a un entretingut recorregut en el transcurs del qual hem de triar constantment entre dues opcions, per evidenciar la impossibilitat de sistematitzar les respostes en interpretacions fixes o concloents (Do you want Love or Lust, 1997). Altres treballs qüestionen l’economia del temps (enumera els quadrets d’un bloc quadriculat o els noms d’una guia de telèfons a 8 633 personnes que je ne connais pas à Dôle, 1993). Es recrea en esforços improductius, en coneixements fútils. En una altra sèrie de treballs posa en evidència l’arbitrarietat de les lleis del mercat i dels preus (Sans titre – 15, 20, 25, 30 francs, 2000, mostra quatre encenedors idèntics, els preus dels quals s’encareixen progressivament), el fetitxisme de les marques o l’oferta sense límit a la que ens sotmet la societat de consum (Cliquez ici, 2001).
El dibuix, el llibre, el vídeo, la fotografia, l’objecte, el so o l’ordinador són, per a ell, mitjans diferents, o més ben dit, mitjans d’expressió diferents que l’artista utilitza en funció de les seves necessitats expressives. Per a Closky, el dibuix va lligat a rapidesa i espontaneïtat; el llibre és un producte del pensament, en el sentit que requereix una planificació, una dedicació i un seguiment molt més estricte; la fotografia permet una seriació (com a La Baula, 1995) o pot ser també un mitjà de negació (com a 47 francs que je n’ai pas depensés o Un pistolet avec lequel je n’ai tué personne); el vídeo li permet explorar (editar i desconstruir) material cinematogràfic ja existent i, l’ordinador esdevé una eina per a la combinació quasi infinita de frases i pensaments.
Com molt bé apunta Frédéric Paul al llibre sobre l’artista publicat per Éditions Hazan l’any 1999: “el seu treball es basa en un món completament determinat per un ús codificat del llenguatge i per l’expansió encriptada del comerç i la publicitat. En el nostre món, signe i producte assoleixen el mateix estatus de béns de consum. Closky accepta el rol de consumidor. La realitat, que ens presenta al temps que se’ns imposa, és tot el que aquests productes en exposició són. No és casualitat que les seves fotografies, llibres i collages siguin plens de productes que estan hiperrepresentats als anuncis de revistes: cosmètics, perfums, rellotges, joies i objectes de luxe, en general. Al contrari, la majoria de nosaltres identifiquem el consum, una sort d’eufòria col•lectiva, amb l’emancipació personal i la quasi creació”.
U, el projecte que ara presenta a l’Espai 13, és una videoinstal•lació composta per dues projeccions que conflueixen en una cantonada. La projecció en bucle consisteix en una successió rítmica de frases, properes a l’àmbit publicitari i que apel•len directament l’espectador, com ara: U know how, U save 50%, U have new dreams, U have an eye 4 beauty, U enter the gateway 2 unlimited opportunities... Encara que els missatges són banals, a través del context publicitari, assumeixen un estatut de sofisticació. “Els noms de les marques formen part del nostre vocabulari diari”, afirma Closky, “Benetton o Lancôme tenen el poder, a tot el món, d’anunciar-se un any sí i un altre també, a tots el mitjans“. De fet, la publicitat ja no ven marques, sinó models d’identificació i estils de vida. Closky se serveix del depuradíssim llenguatge escrit dels SMS, una forma de comunicació espontània, efectiva, ràpida i barata, creada pels usuaris de telèfon mòbil i ara adoptada per moltes estratègies publicitàries per arribar a aquests mateixos usuaris amb el seu propi llenguatge.
En confrontar-nos a aquesta forma específica de comunicació amb la qual tots convivim, però potser no ens prenem massa seriosament i, segurament, no considerem fins a quin punt determina el nostre comportament social (convertint-nos en consumidors abans que ciutadans) Claude Closky ens confronta a l’autoretrat de la societat de la qual formem part. Però la intenció de Closky no és didàctica ni pamfletària (ell mateix no pot negar la fascinació per les estratègies publicitàries). L’artista es contenta de contribuir a subratllar subtilment els mecanismes conductivistes, les tècniques de seducció i suggestió, les petites anomalies o dinàmiques dirigistes que diàriament determinen les nostres eleccions: el perfum que triem, la roba que portem, el cotxe que conduïm, la música que escoltem, la pel•lícula que veiem, el partit que votem o, fins i tot, l’ONG a la qual donem suport. En confrontar-nos als missatges amb els quals diàriament i des de tots els fronts som bombardejats, Claude Closky apel•la la nostra capacitat de reacció per modificar la nostra percepció de la realitat, per despertar la nostra consciència i estimular la nostra capacitat d’interrogació i dubte.
Montse Badia
Febrer 2004
