- Dates
- —
Dins el marc del Fòrum Universal de les Cultures 2004, la Fundació Joan Miró presenta La bellesa del fracàs / El fracàs de la bellesa, una exposició comissariada per Harald Szeemann que tracta de com els grans somnis, les utopies, que semblen magnífics en abstracte, acaben fracassant quan es vol dur-los a la realitat perquè pressuposen una societat completament nova, ideal, que difícilment pot existir.
Harald Szeemann, crític i historiador de l’art, és des de fa més de quaranta anys "productor d’exposicions", com li agrada anomenar-se, i ha estat director de la Kunsthalle de Berna del 1961 al 1969, director de la Dokumenta de Kassel 5 i de la 48 i 49a. edicions de la Biennale de Venècia. S’ha convertit en el símbol del comissari independent i alguna de les seves exposicions ha estat un referent de la història de l’art del segle XX.
La mostra fa un recorregut per les grans utopies, des de l’anarquisme del segle XIX i el seu reflex a la Barcelona de la guerra civil, i la utopia de l’obra total, fins a arribar a la utopia social de finals dels anys seixanta. En contraposició trobem l’art de les generacions actuals que es malfien de les utopies en general i que es decanten a l’experiència individual, als conceptes d’amor, educació, esport, vida, mort, sense caure en la crítica social directa, tot i que mostren que no hi pot haver art sense arrels.
L’exposició vol posar en relleu la contradicció entre la visió utòpica de l’individu, de l’artista, de l’ètica del pressentiment, i l’art que neix d’un individu que expressa allò que sent, incloent-hi la manera de relacionar-se amb la seva cultura o amb altres, i que s’interroga sobre el multiculturalisme i la globalització: l’arrogància de les potències occidentals, la radicalització de l’Islam i l’ambició econòmica, política i militar de la Xina condicionen la vida contemporània
L’artista es protegeix mirant a les situacions més quotidianes com a solució davant la dimensió d’un fracàs estrepitós.
