Sert, mig segle d'arquitectura 1928 - 1979

Exposició temporal

Dates

Josep Lluís Sert inicia la seva carrera d'arquitecte el 1929, al final de la dictadura de Primo de Rivera, quan el descontentament polític a Espanya comença a exigir un canvi de sistema. Aconseguir que l'arquitectura nova que es fa a Europa s'accepti a Catalunya i que la ciutat es planifiqui des de patrons socials, racionals i científics és un dels seus primers objectius.

L'exili al continent americà el 1939 el posa en contacte amb unes altres realitats sense planificació i amb escassa modernitat, i per això les coses apreses i practicades a Barcelona les trasllada de geografia i les modifica atenent uns altres contextos, gràcies a la seva capacitat autocrítica i a la dedicació a l'ensenyament universitari a Harvard.

La trajectòria de Sert és un viatge en tres etapes, que s'observen en l'exposició.

1. Barcelona, 1928-1939
Treballa a l'estudi de Le Corbusier i assisteix als CIAM, on pren part activa en els debats sobre la ciutat. Projecta i construeix algun encàrrec particular i els derivats del programa social de la Generalitat de Catalunya: hospitals, escoles i habitatge social.

2. Nova York, 1939-1956
Exiliat als EUA, s'associa amb Paul L.Wiener i Paul Schultz i plegats dissenyen ciutats a l'Amèrica Llatina des de les idees de la Ciutat Funcional i de la carta d'Atenes. Treballa per al Departament de Guerra dels EUA, es construeix la casa pròpia a Long Island i escriu la seva primera obra teòrica sobre la ciutat moderna: Can Our Cities Survive?

3. Cambridge, Massachusetts, 1956-1980
Nomenat degà de l'escola d'arquitectura de Harvard, canvia el pla d'estudis i comença a rebre encàrrecs de la mateixa universitat després d'haver planificat Cambridge. Això fa que més promotors es fixin en el seu treball i que a la darrera etapa de la vida aconsegueixi construir conjunts d'habitatges i equipaments d'una escala mitjana on pot sintetitzar el diàleg entre ciutat i arquitectura.