- Dates
- —
L'exposició pren per punt de partida els anys vint i començament dels trenta, quan un seguit de canvis de comportament existencial i de procediments plàstics fan que l'acte de crear esdevingui cada cop més una encarnació del desig artístic. El canvi més perceptible és la incorporació progressiva del tema de la dona-musa, que destrona la natura morta conceptual, la màquina, l'autòmat o l'objecte i força un canvi d'estil que allibera la modernitat.
La mostra presenta obres d'artistes masculins i femenins amb aproximacions molt diverses. Mentre que aquells tracten de l'”altre”, aquestes parlen de la identitat. Aquestes visions són les que generen els apartats en què es divideix el recorregut.
1. Autorepresentació amb màscara i identitat sexuada
La visió de la dona tal com es veu a ella mateixa en els autoretrats de les fotògrafes de l'època, amb el contrapunt irònic de Marcel Duchamp transvestit de Rrose Sélavy.
2. Reducció de l'altre-dona en un món masculí
L'aproximació masculina al tema de la dona com a equilibri dels contraris en les arts plàstiques que segueixen el retorn a l'ordre dels anys vint i la crisi de valors de principis dels anys trenta.
3. L'arquetip femení: contracultura i integració dels orígens en el present
La recuperació de la dona com a arquetip (mare-terra) dels anys trenta i quaranta.
4. El nu femení o el plaer de crear
L'associació de l'acte creatiu amb un acte d'amor, la sensualitat i la voluptuositat dels anys trenta als anys seixanta.
5. L'art en cerca d'un imaginari en femení
1. Les “costureres de la imatge”, segons Louise Bourgeois, o la reivindicació de la identitat de les dones a través de les pràctiques artístiques marginals i dels materials devaluats dels anys seixanta i setanta.
2. Revaluació del cos, de la sensibilitat, de l'acció i de la participació de l'espectador.
Ampliació del camp artístic a través d'un camí que duu les artistes plàstiques a escapar de la pintura per dedicar-se més a la interdisciplinarietat, mostrant que una sensibilitat diferent necessita uns altres materials.
Al llarg d'un recorregut per cinquanta anys de canvis, aquesta exposició mira de respondre a per què, en què i com la representació de la dona ha estat un element clau de la metamorfosi de la modernitat, com a idea d'una banda i com a expressió artística d'una altra.
