| Text Michel François, Psico-jardí
Michel François, de 44 anys, el més africà dels artistes belgues, presenta una intervenció a la Fundació Miró anomenada Psico-jardí.
En la tradició dels jardins filosòfics del Segle de les Llums, però aquí amb una interpretació de caràcter més sexual i vitalista, François farà ruixar de pols d’aigua un enorme cedre del Líban que hi ha davant l’edifici de la Fundació, a damunt de l’escultura de Calder. L’arbre serà envoltat d’un halo de llum i receptiu a la trajectòria del sol d’estiu. Per l’artista, es tracta d’augmentar tots i cadascun dels elements de l’arbre fins a transformar-lo en imatge mental. Tot esdevé excessiu: la relació de l’arbre amb l’aigua, amb el sol, amb l’espectador, amb l’arquitectura…
L’obra de Michel François rastreja amb ironia i tendresa —tot i que donant-los un estatus discursiu (i no narratiu)— les incongruències que atorguen al nostre quotidià l’encís, o, més ben dit, les que donen la sal a la vida. El conjunt d’escultures, intervencions, fotos i vídeos forma una obra en metamorfosi i autoregeneració perpetuals, sense jerarquies entre les diverses disciplines ni tampoc cap estructura temporal redhibitòria. |
