| Rastres radiogràfics
280 dies, 280 moviments
L’obra Tapant per veure-hi, de Chemi Rosado Seijo, s’assembla a un gran joc d’escacs en què cada moviment és una baula que destapa el que es mantenia amagat. Però, com en tot moviment, un cop fet, els impactes són posteriors i moltes vegades s’esdevenen en l’inconscient. Amb aquest plantejament, Chemi Rosado Seijo posa al descobert coses que, encobertes per diverses raons, passen inadvertides a causa de l’atapeïment dels mitjans de comunicació, en els quals les paraules i les imatges juguen amb el poder de l’inconscient, encaramel·lades pel poder de la repetició.
Tapant per veure-hi comença amb 280 dies de treball, d’intervencions, de descobriment i d’emmagatzematge de les notes publicitàries trobades per l’artista en mitjans de comunicació de massa. Modificades amb dibuixos al carbonet, aquestes notes només deixen veure part de la informació i després són col·locades com si fossin collages en periòdics, taulers públics d’anuncis i programació televisiva i radiofònica, i distribuïts en l’entorn públic.
Tal com passa en una jugada, en aparença inofensiva, executada sobre el tauler d’escacs, constantment estem exposats a atacs en massa que ens passen desapercebuts. Rosado Seijo rescata aquests moviments i els exposa, tapant tot el que és superflu a l’efecte punxant de l’objectiu comercial, com ara manipulacions que criden a l’acció (truca, pregunta, estalvia, accelera), manipulacions excèntriques (diverteix-te, uneix-te) i valors comercials (llibertat, pàtria). D’aquesta manera, se’ns fa més evident el que és present però que semblaria ser absent.
Aquests productes, al seu torn, són organitzats en uns grans quioscs comercials, que posen en venda aquesta influència, construïts perquè el venedor pugui prosseguir el viatge i proveir-se de noves propagandes. Es tracta, doncs, que la propaganda es vengui a si mateixa, creant un etern cercle en què es recicla autoproveint-se de perpetuïtat, cosa que demostraria que «fins i tot la cultura es ven», com l’artista mateix ens diria, i que els mateixos mitjans són per als mitjans i no comuniquen, sinó que controlen. Som, així, davant de tres contradiccions: amagar per destapar, emmagatzemar per distribuir i vendre allò que ven.
L’obra de Rosado Seijo revela una radiografia que retrata en temps i espai els moviments estratègics d’un joc comercial i, d’aquesta manera, ens permet d’accedir a la nostra condició interna, al que ingerim i a l’efecte que això té en la nostra existència. Es tracta, al capdavall, de refinar la nostra mirada per reflexionar sobre la contradicció de la realitat mateixa, de l’interior i de l’exterior, i de construir una biografia antibiogràfica que ens mena a pensar en la construcció de la societat d’avui, en els mitjans de comunicació i en els nous poders creats que creen, i en com reaccionem davant d’aquesta realitat.
Finalment, aquest projecte recull el començament d’un testimoniatge molt personal i íntim de coses que han impactat la mirada diària d’un individu durant 280 dies i en les quals fa un assenyalament, ens hi deixa un rastre.
Michelle Marxuach |
