- Cicle
- Cicle: Pigments i píxels
- Dates
- —
- Comissariat
- Marie-Thérèse Champesme i Pascale Pronnier
Qubo Gas va ser fundat l’any 2000 per Jef Ablézot (1976), Morgan Dimnet (1973) i Laura Henno (1976). Aquests tres artistes treballen a Lilla, al nord de França.
http://www.qubogas.com/
Entrecreaunt les seves divagacions gràfiques, creen vegetacions exuberants i acolorides, paisatges onírics el refinament dels quals recorda sovint el dels cal·lígrafs o de les estampes japoneses. La seva obra, de caràcter col·lectiu, sembla emmarcar-se dins la proliferació i és fàcil imaginar que, durant la creació, la intervenció de cada membre desperta en els altres el desig de respondre-hi –amb l’acompanyament, la prolongació, la variació o el contrapunt– igual que entre un grup de músics reunits per a una jam session.
Qubo Gas utilitza alternativament mitjans tradicionals (dibuixos amb retoladors i aquarel·les sobre paper, collages, serigrafies) i la informàtica (dibuixos digitals, obres digitals evolutives). Els artistes insisteixen en la influència recíproca que cada forma d’obra té sobre les altres, mentre els programes informàtics interroguen l’obra gràfica i en suggereixen el procés:“De la mateixa manera que nosaltres treballem per mitjà de capes, gruixos o superfícies successives per compondre una imatge en el programa de dibuix Photoshop, els nostres dibuixos i collages es desprenen d’aquesta fusió de fulles i motius per formar un assemblage...” Watercouleur Park, realitzat recentment per al programa Net Art de la Tate Modern, fa referència directament a la pràctica del collage (http://www.tate.org.uk/netart).
L’exposició a l’Espai 13 reuneix deliberadament obres de naturalesa diversa que permeten veure com Qubo Gas aprofita les especificitats de cadascuna, jugant amb les línies fines del retolador i els colors delicats de l’aquarel·la o amb els colors llisos de les serigrafies i dels dibuixos digitals, amb el gruix dels estrats successius en els collages o amb l’aspecte llis de les impressions amb diasec. La impressió de proliferació present en els dibuixos es pot contemplar a la instal·lació: una sèrie de cartells esdevé un paper pintat i un wall drawing transforma en paisatge fictici l’espai mateix d’exposició.
També hi són presents obres digitals evolutives: Uki-Yo i Shimmy Shimmy Grass (cf. al dors), totes dues produïdes per Le Fresnoy, Studio National des Arts Contemporains. Hi contemplem la delicadesa poètica dels dibuixos, animada per la tecnologia informàtica. Una bona conclusió per al cicle d’exposicions “Pigments i píxels”, dedicat a la relació entre pintura o dibuix i creació digital.
