- Cicle
- Cicle: Pigments i píxels
- Dates
- —
- Comissariat
- Marie-Thérèse Champesme i Pascale Pronnier
Cicle: Pigments i píxels
Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.
Tot i que els artistes contemporanis utilitzen amb assiduïtat les noves tecnologies relacionades amb la digitalització de la imatge i el so, per a un cert nombre d’artistes joves, la pintura i el dibuix són unes pràctiques familiars i uns bons mitjans d’investigació. Pel que fa a la història de l’art, ben al contrari de deixar-ne les tècniques de banda, sovint en treuen la inspiració, i renoven els temes tradicionals amb els mitjans d’avui.
La programació elaborada per a la temporada 2006-2007 de l’Espai 13, sorgida de treballs d’estudiants provinents de Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains, i de noves creacions, qüestiona les diferents maneres que tenen aquests realitzadors de vídeo de relacionar-se amb el dibuix i la pintura.
Marie-Thérèse Champesme
Pascale Pronnier
Comissàries del cicle
Sébastien Caillat, nascut el 1979 a Grénoble, França. Viu i treballa a França
Història sense gravetat, 2006
Curtmetratge 16/9, vídeo beta-digital, color, 14’
París, La Défense, 2012
Al cor de La Défense, una torre acull persones invàlides. Els seus apartaments es mouen i es desplacen individualment al llarg d’un eix. Si bé va hi va haver un temps en què l’equitat regia els desplaçaments, la influència de l’economia va capgirar l’ordre de les coses per fer-les servir a la seva causa. Des d’aleshores, els moviments van obeir a les fluctuacions bursàtils de les societats propietàries de cadascun dels apartaments.
En convertir-se cada vivenda en estendard d’una marca, la torre es va convertir en una mena de baròmetre bursàtil. Pfizentis, multinacional farmacèutica, es va convertir en el propietari de l’apartament que ocupen la Sophie i la seva mare.
La Sophie està malalta i es passa els dia mirant el món exterior desfilar sota els seus ulls buits de l’esperança que un dia els faci tornar a brillar. El seu cos jove, mal dels seus mals, la priva de l’alegria de viure; la seva jove vida, de records als quals agafar-se. Els paisatges es repeteixen cada dia que passa, el mercat és estable. La cursa de Pfizentis està estancada. La seva millora li permetria veure la Concorde, la seva pujada, l’Arc de Triomphe. El temps passa, la nena sap que té els dies comptats. La seva mare calla i decideix un bon dia fer-li conèixer l’alegria multiplicant la dosi del medicament que pren habitualment, en excés...
