- Cicle
- Cicle: Pigments i píxels
- Dates
- —
- Comissariat
- Marie-Thérèse Champesme i Pascale Pronnier
La catàstrofe és groga.
Carolina Saquel (nascuda a Xile el 1970) és alhora pintora i artista vídeo; s’interessa, doncs, profundament per les qüestions específiques de la pintura. Convidada a crear obres que tinguin relació amb les de Joan Miró, s’ha inspirat en la reflexió de Miró sobre l’espai pictòric i en la qualitat poètica dels seus quadres i de llurs títols. Li ha manllevat, a més, el títol dels vídeos presentats a l’Espai 13.
“En els seus quadres, com també en la seva obra gràfica, diu ella, Miró ens proposa una concepció de l’espai en què la relació entre figura i fons s’articula en un joc indivisible. En certa manera, les nocions de superfície i de profunditat hi són equivalents. Miró renuncia a la il·lusió de la profunditat i a la perspectiva i crea una relació particular entre els elements: no hi ha elements principals o secundaris, sinó que tots tenen el mateix valor del punt de vista de la representació. En aquest aspecte, el treball de Miró enllaça d’una manera o altra amb les tradicions orientals en filosofia i en pintura. Semblantment, la noció de “buit” és un dels elements que, penso, travessen la seva obra, i que es troben també en el meu treball personal. Miró ens ensenya a mirar atentament les coses quotidianes, ens ofereix la possibilitat de decelar el que hi ha d’estrany en el que ens és familiar.”
En el conjunt de vídeos exposats aquí hi ha també una renúncia a la il·lusió de la profunditat i una reflexió --present ja en Miró-- sobre el pas d’un estat a un altre i la relació entre mòbil i immòbil. Carolina Saquel hi interroga “la manera de trobar el moviment en la immobilitat i el punt d’aturada en el que és naturalment mòbil.”
“En aquesta mena de camuflagte (confusió de textures, de materials i d’elements naturals) i de transformació constant, és el moviment de les fulles, el pas del vent que m’interessa filmar: anar cap al detall de les textures i dels matisos de color, mostrar, en fi, el moviment que pot fer un mur tingut per immòbil. El meu propòsit és evocar l’experiència d’esguard i de contemplació que es pot tenir davant un mur, com també el sentiment d’estar al davant d’una “natura” particular.
Alentint o accelerant imatges i el fons encadenat entre els plans, Carolina Saquel provoca un encavalcament en l’espai i en el temps. D’aquesta manera confereix un caràcter d’estranyesa a un paisatge banal i ens proposa l’experiència d’una altra temporalitat.
Citacions extretes de notes de Carolina Saquel
obres presentades:
1 Diálogo de insectos (d’après JoanMiró),
vidéo HD, son stéréo, 1’07’’ (en boucle) 2007
2 Figuras delante de una metamorfosis. Muro II (d’après JoanMiró),
Vidéo HD, son stéréo, 14’15’’. 2007
3 Figuras delante de una metamorfosis. Muro I (d’après JoanMiró), Vidéo HD, son stéréo, 20’12’’ (en boucle). 2007
