- Cicle
- Cicle: Pigments i píxels
- Dates
- —
- Comissariat
- Marie-Thérèse Champesme i Pascale Pronnier
Gregg Smith, resident a la Rijksakademie d’Amsterdam entre el 2001 i el 2002 i al Studio national des arts contemporains Le Fresnoy de Tourcoing (França) entre el 2002 i el 2004, ha realitzat pel·lícules, vídeos, instal·lacions, performances i pintures en les quals evoca la fragilitat de l’ésser humà. La seva obra, per mitjà de la narració com un vector per reinvestir la subjectivitat de l’individu, pretén crear una connivència o, al contrari, un rebuig del tema presentat. Gregg Smith, que va viure a Sud-àfrica fins a l’any 2000, reflecteix en moltes de les seves obres els traumatismes de l’apartheid i la violència dels enfrontaments socials.
Le Touriste és una instal·lació que adopta la forma d’un passadís llarg que el visitant travessa. Aquest passadís de seda en forma d’essa és un teixit que evoca sentiments de tendresa i sensualitat. En aquest espai “sensible” i silenciós, l’artista pretén jugar amb les nostres projeccions mentals. L’obra de Gregg Smith es concentra sovint en dilemes personals en què hi pot haver una discòrdia entre els impulsos naturals i els gestos.
Gregg Smith ha construït una paret recoberta de paper pintat que anuncia el marc de la instal·lació següent, Should we meet never again, i recorda estranyament l’entorn en el qual evolucionen els seus personatges de ficció. D’aquesta posada en abisme es crea una mena de xoc espacial i temporal, una evolució entre realitat i ficció.
Aquesta pel·lícula segueix un home a través de la ciutat. Se’l veu pensatiu de resultes d’una baralla familiar i ha de trobar un altre lloc per dormir la nit següent. Ara bé, on? Recorre la ciutat buscant una solució als seus problemes personals, però, com més busca, més creix la seva frustració. Comença a donar la culpa a tot i a tothom de la seva vida limitada i trista, que sembla abandonada per la sort. Tanmateix, hi ha una altra dimensió en la seva vida, que sembla cridar-lo cada vegada que se’n presenta l’ocasió. En els breus moments que s’atura o reposa, s’exposa a aquesta dimensió, i si s’espera prou temps, s’obre la via. Així, es veu transportat en un tres i no res en un indret interior on ja no sent ni els sorolls ni els problemes de la ciutat. Hi viu instants d’assossec amb desconeguts innocents que passaven casualment pel carrer en aquell moment. En aquesta dimensió, no hi ha límits ni formalitats, i ningú no pot ser víctima d’acusacions: cadascú s’hi troba simplement per als altres durant un breu instant. Després, es produeix el retorn al carrer i la separació, com si no hi hagués hagut cap contacte. I continua la recerca.
“Sento curiositat pel potencial narratiu que situa l’espectador en el centre de la seva pròpia percepció i experiència.” Gregg Smith
