- Artista
- Violeta Mayoral
- Dates
- —
- Comissariat
- Martina Millà
Violeta Mayoral (Almeria, 1988) va créixer al desert de Tabernas, un entorn rude que va educar la seva mirada. Per aquest motiu, l'artista coneix bé el que vol dir viure a la intempèrie i els seus ulls saben distingir la peculiar naturalesa d'un paisatge que fluctua entre l'absència i la recerca d'uns límits que acotin, potser només com un intent, la immensitat de l'espai i l'horitzó.
En aquesta selecció de fotografies, la majoria de les quals són de temperatura freda, fetes al capvespre o en moments de baixa lluminositat, hi trobem aquells elements que tant poden obrir com tancar un espai o diluir-ne els límits i els contorns. Mayoral fotografia llocs que podrien semblar hostils, en els quals el temps ha quedat suspès, un temps que sembla no existir i que el mateix lloc no ajuda a situar o significar. Aquesta absència de referents ens provoca estranyesa i no ens permet agafar-nos enlloc. No hi ha situació ni significat. Al mateix temps, però, hi ha elements que ens ajuden a acotar: el mar com a mur, una paret de vegetació, l'impacte del flaix sobre una superfície que la transforma en quelcom rígid.
Al capdavall, també hi ha un intent de trobar un refugi entre tanta hostilitat a través de la bellesa. Encara que l'entorn sigui desfavorable, insegur, precari, l'artista troba la seva manera de convertir-lo en refugi. I és que tal vegada els obstacles permeten generar un temps de repòs i contemplació en aquest estat de recerca incessant d'una expectativa, dels resultats d'una promesa que ens anem passant de generació en generació i que no acaba de complir-se mai: la promesa com a element exterior i il·lusori, i la mirada com a llindar, totes dues encerclant el subjecte i la seva interioritat, la seva solitud a la intempèrie.
