Rubén Grilo
L’exposició de Rubén Grilo obre el cicle Quan les línies són temps. L’artista s’apropa al camp de les idees des d’una mentalitat propera a la creació industrial.
- Cicle
- Quan les línies són temps
- Dates
- —
- Comissariat
- Martí Manen
Quan les línies són temps és el cicle d'exposicions de l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró per a la temporada 2015-2016. És un projecte transversal, comissariat per Martí Manen, que proposa reflexionar sobre qüestions de temporalitat i producció en la pràctica artística. Les quatre exposicions del cicle es plantegen com preguntes sobre el que és perenne i caduc, i conformen un retrat col·lectiu dels processos actuals de creació i exposició.
Rubén Grilo, Sofia Hultén, El Palomar (Mariokissme & R. Marcos Mota) i Rosana Antolí, quatre propostes artístiques diferents entre si però amb un interès comú per copsar històries dins de l'art, proposar situacions als visitants i preguntar-se des de la incertesa què està passant.
Paral·lelament, s'organitzarà un simposi amb la participació de representants destacats de centres d'art i museus d'art modern i contemporani d'Europa i els Estats Units.
Seguiu aquest cicle a les xarxes: #whenlinesrtime
Amb la col·laboració de:
Exposicions del cicle
Sofia Hultén
L’artista sueca Sofia Hultén presenta una exposició on els objectes contenen possibilitats de múltiples histories. Propers a la ficció especulativa i a una idea de juxtaposició, els vídeos i les escultures de Sofia Hultén ofereixen línies temporals amb opcions narratives a partir d’una mirada que qüestiona tot allò que ens envolta.
El Palomar (Mariokissme & R. Marcos Mota)
El Palomar és un espai, un context de treball, un posicionament polític i un replantejament institucional. Integrat per Mariokissme i R. Marcos Mota, és un espai al barri del Poble-sec de Barcelona des d’on es revisa la història oculta en relació amb la identitat i el gènere.
Simposi Quan les línies són temps
Plantejar un simposi com a part d’un programa expositiu, entendre el simposi com una situació específica d’intercanvi de continguts i pensament.
Rosana Antolí
Deixar constància del moment. Sentir una situació, reaccionar per crear-ne una de nova. Rosana Antolí es mou en un espectre ampli entre la coreografia i el dibuix, entre l’acció i l’espera, entre el dia a dia i les preguntes clau.
