- Cicle
- Arqueologia preventiva
- Artista
- Antonio Gagliano
- Dates
- —
- Comissariat
- Oriol Fontdevila
La funció dels mites d'origen és explicar el món. Els fets històrics, en canvi, pràcticament desapareixerien de la nostra consciència si no fos per la seva inserció en trames narratives que els doten de sentit. Johannes Buno va esdevenir a finals del segle XVII un dels darrers artífexs de l’ars memoriae amb la invenció d’un mètode genuí per recordar amb facilitat. Aquest mètode es basava en la construcció d’imatges mnemotècniques que consistien en diagrames en què un seguit de fets històrics es distribuïen de manera estratègica per acabar donant lloc a figures al·legòriques. Buno presentava, així, el segle V com un drac alat, en el qual s’ordenaven un seguit de successos en les parts del seu cos, o bé feia que el segle VI prengués la forma d’un ós estrany.
Buno parteix de la consideració que Montjuïc pot ser també un d’aquests animals monstruosos. La muntanya ha esdevingut al llarg del segle XX una formació, no sols històrica, sinó també historiogràfica, la qual troba el seu punt d’origen en les infraestructures que s’hi varen construir amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Al soterrani de l’exposició que llavors va tenir lloc al Palau Nacional, un diorama de la cova d’Altamira proporcionava a l’Estat espanyol un passat mític. Curiosament, aquest element també ha esdevingut la primera pedra del "centre d’acumulació d’intel·ligència” en què, en paraules d’Antonio Gagliano, s’ha transformat tota la muntanya amb el pas dels anys.
Buno és un viatge per les xarxes de la història, un viatge en què els fets recuperen la possibilitat de fluir a contrapèl de les narratives. Alhora, els fets són forçats a fer un gir per tal que siguin aquests mateixos, ara, els que il·luminin les circumstàncies en què es produeixen els mites que necessitem per entendre la història.
