- Cicle
- Arqueologia preventiva
- Artista
- Lúa Coderch
- Dates
- —
- Comissariat
- Oriol Fontdevila
Antigament es deia que Barcelona s’havia construït íntegrament amb pedra de Montjuïc. D’aquí que es cregués que la muntanya tenia una capacitat infinita per regenerar-se. Avui en dia, però, aquesta capacitat s’ha transformat en la virtut de produir els significats que la ciutat ha requerit per desplegar-se. Amb l’Exposició Internacional, els Jocs Olímpics, el projecte de l’Esplanada dels Museus, la Font Màgica, el Pavelló Mies van der Rohe, la muntanya s’ha demostrat com un recurs inesgotable a l’hora de produir la ciutat pel que fa al discurs i l’imaginari.
La muntanya màgica és un relat en 72 capítols que s’estén al llarg dels 72 dies que dura l’exposició. Cada capítol és una temptativa a l’entorn del que anomenem el “present històric”. Això és: les maneres en què una col·lectivitat articula la seva vivència de present a fi de donar lloc a experiències memorables. Com Montjuïc mateix, l’exposició es presenta com una font inesgotable de transmutacions, per mostrar en aquest cas com l’entusiasme i la fabricació d’expectatives són factors ineludibles a l’hora de proporcionar experiències de present, al mateix temps que també ho són la decepció, la frustració i la sensació d’insuficiència. Paradoxalment, el present és un requeriment històric alhora que —en paraules de Lúa Coderch— és un “temps estúpid" i insuficient per esdevenir significatiu per si mateix.
