- Dates
- —
- Comissariat
- Neus Miró
L’exposició, comissariada per Neus Miró, aplega artistes internacionals que han explorat el cinema com a mitjà des dels anys seixanta fins a l’actualitat.
Els artistes presents a la mostra treballen amb les propietats del cinema des d’una actitud experimental i al marge de les exigències de la indústria.
Les obres exposades modifiquen les convencions del cinema des de tres punts de vista: analitzant la confluència entre fotografia i cinema, modificant les formes de projecció i creant nous espais de visionat, o bé renovant els models de la narrativa cinematogràfica.
Del 22 de març al 16 de juny la Fundació Joan Miró presenta a Insomnia treballs artístics que han estat pensats per a ser projectats als espais d’art, envaint l’espai expositiu o bé convidant a la intervenció del visitant. Aquests espais han permès als artistes una llibertat més àmplia que la que els proporciona la indústria cinematogràfica i les seves formes de distribució.
La mostra inclou obres de Hollis Frampton, Lis Rhodes, Peter Kubelka, Stan VanDerBeek, Dan Graham, Ben Rivers i Stan Douglas. Dos d’ells, Rhodes i Kubelka, exposen per primera vegada a l’Estat espanyol.
El títol de l’exposició prové de la frase amb què el 1971 Hollis Frampton tancava un text sobre la relació entre fotografia i cinema, i analitzava les seves particularitats: «Finalment el cinema ha seduït la seva musa. Es diu Insomnia». Segons Frampton, des de l’aparició del vídeo el cinema esdevé obsolet i llavors ressorgeix com a art; és per aquest motiu que necessita una musa.
Aquesta nova concepció porta Frampton i els artistes presentats a la mostra a explorar el llenguatge fílmic de maneres diferents: examinant la relació de la imatge en moviment amb la fotografia, buscant noves formes de projecció i creant nous espais per al cinema, o bé cercant noves narratives cinematogràfiques allunyades dels relats habituals de la ficció o del documental.
Imatge fixa i imatge en moviment
El recorregut per l’espai expositiu comença amb Hollis Frampton i se centra en la relació entre fotografia i cinema, entre imatge fixa i en moviment. Frampton, en les dues obres fotogràfiques que es presenten, fa l’exercici de capturar el moviment en imatge fixa, invertint el pas de la fotografia al cinema. A (nostalgia), en canvi, genera una asincronia entre la imatge i el text per a suggerir un xoc entre passat, present i futur.
Experimentació en la projecció i nous espais de visionat
La segona part de l’exposició aplega, d’entrada, dos artistes que han explorat les possibilitats de la projecció de la imatge i han creat noves relacions entre el film i l’espectador. Així, Lis Rhodes és present a la mostra amb Light Music, una instal·lació on dos projectors enfrontats mostren imatges geomètriques. L’espai creat entre els projectors i la imatge és un espai performatiu on l’espectador interactua amb la projecció.
Seguidament s’exposen dos treballs de Peter Kubelka, que també busca noves maneres de presentar el cinema. Kubelka redueix la seva obra als elements bàsics del cinema: la llum, la foscor, el so i el silenci. El seu film Arnulf Rainer es projecta en una sala totalment negra.
Aquesta part de l’exposició continua presentant els projectes de dos artistes que han explorat la relació entre espectador i imatge dissenyant nous espais per al cinema. Stan VanDerBeek i Dan Graham són presents a la mostra amb propostes que modifiquen l’espai expositiu i el transformen en un espai sensorial.
A més de tres films de VanDerBeek, l’exposició presenta imatges i informació de Movie-Drome, una construcció en forma de cúpula ideada per ell mateix l’any 1963. També es pot veure una maqueta de Cinéma, de Dan Graham, pensada perquè la projecció s’integri en un edifici de vidre d’oficines.
La narrativa cinematogràfica
L’última part de l’exposició, titulada «El cinema infinit», planteja propostes que subverteixen la narrativa cinematogràfica convencional. D’una banda, Ben Rivers presenta Ah, Liberty!, film que observa la realitat defugint el gènere documental. I de l’altra, Stan Douglas explora les possibilitats de la construcció d’històries amb la videoinstal·lació Vídeo, que trenca la lògica de les estratègies canòniques de la ficció.
Simposi
En el marc de l’exposició, el 22 de març se celebrarà un simposi on participaran David Campany, teòric i professor a la Universitat de Westminster de Londres i autor d’un dels textos del catàleg de l’exposició; Alex García Düttman, teòric i professor de filosofia i cultura visual a Goldsmiths, Universitat de Londres; Antonio Alberto Weinrichter, teòric i professor associat de la Universitat Carlos III de Madrid; Neus Miró, comissària de la mostra; i dos dels artistes participants a l’exposició, Lis Rhodes i Peter Kubelka, que oferiran una ponència sobre la seva obra i la seva relació amb el cinema.
