- Cicle
- Perplexitat
- Artista
- Gabriel Pericàs
- Dates
- —
- Comissariat
- David Armengol
Dijous 24 de gener de 2013, a les 19.30 h, a l’Espai 13: performance de Gabriel Pericàs i presentació de la publicació homònima The Nipple Slip Speech Performance. Una conferència narrada en primera persona en què l’artista oferirà una aproximació especulativa, biogràfica i anecdòtica sobre els diferents capítols que conformen la mostra.
Dates de l'exposició: fins al 10 de febrer del 2013
Gabriel Pericàs analitza el fenomen del nipple slip des de la perspectiva del discurs narratiu.
El fenomen nipple slip suposa un moment breu de màxima intensitat. Un contratemps mediàtic en què un personatge públic (normalment una dona famosa) mostra accidentalment un pit davant d’una audiència desconeguda. Un gest mínim i suposadament desafortunat que de manera automàtica dóna lloc a dos esdeveniments encadenats. D’una banda, la desviació total de l’atenció de l’espectador; d’una altra, la gestació ràpida d’un nou relat centrat en la visió captivadora i fugaç del detall inesperat.
El fet accidental i fortuït que defineix el nipple slip genera un interval de temps dispers tant per a les persones que el pateixen com per a les persones que el contemplen. Un desajust mental, un desplaçament radical del missatge –d’allò principal a allò secundari, de la cosa rellevant a la irrellevant, del fet ordinari a l’inusual– que funciona com un eix discursiu de The Nipple Slip Speech Performance. Una proposta expositiva de Gabriel Pericàs (Mallorca, 1988) confeccionada a base de set capítols dispars que ofereixen alhora una lectura compacta i unitària sobre alguns dels seus principals interessos en art: la construcció d’un relat específic i la capacitat del narrador per dotar de credibilitat allò que explica. Un element que l’artista examina a través de la subversió de la lògica que defineix la nostra relació intuïtiva entre el que és primordial i el que és accessori.
La pel·lícula Episodi ralentitzat (Interrupció del discurs) alentida fins a adquirir estructura narrativa és la peça que mostra d’una manera més literal les premisses de desviació de l’atenció i el desdoblament narratiu, característiques que defineixen la proposta de Pericàs. Enregistrada a 2.000 fotogrames per segon però projectada a la velocitat normal (25 fps), l’acció mostra el contratemps d’una dona que presumptivament es dirigeix a un públic ampli. Un nipple slip de tot just cinc segons que es dilata en el temps per convertir-se en un subrelat autònom de més de sis minuts de duració. Una anàlisi expandida del seu accident (el tirant de la brusa que cau, la visió furtiva del pit, l’intent de recuperar les maneres…) que dóna lloc a una nova trama argumental aliena a la seva suposada conferència.
Peu de fantasia utilitzat com a falca (porta) i Peu de fantasia utilitzat com a falca (rampa) són dues intervencions independents, però estretament unides per la conversió del peu femení en un element resolutiu de subjecció provisional. El desig fetitxista i fantasiós del peu ideal –que, en aquest cas, sorgeix d’un model virtual en 3D, síntesi dels cinc peus més bells del món segons una pàgina d’internet descoberta per l’artista– dóna lloc a dues petites escultures convertides en falques senzilles, una per subjectar una porta, l’altra per salvar una inclinació.
D’aquesta manera, les dues peces plantegen un exercici de solemnització, tant física (el peu) com simbòlica (la fantasia), a través d’un detall mínim i funcional (la falca). I és precisament la construcció d’un escenari específic, i per tant d’una estructura global (una de les portes d'accés a la Fundació Joan Miró, una rampa situada al bell mig de la sala), el que atorga rellevància central a allò que suposadament semblava no tenir-ne.
A tall de registre documental, Fotografies de falques exposa al voltant de 200 imatges que l’artista ha anat fent al llarg del darrer any. Un exercici performatiu que l’ha portat a imposar-se la rutina estricta de capturar amb el mòbil cada falca que troba al seu pas. Una pràctica obsessiva i anodina que ha condicionat alhora la seva relació amb l’entorn immediat, sempre a l’aguait de portes obertes, i l’actitud d’aquells que el contemplaven sense entendre el motiu de l’acció, tot sospitant que potser en aquelles falques hi havia alguna cosa especial que ells no eren capaços de veure.
Tal com indica el seu títol, Detall anecdòtic ampliat fins l’abstracció (pubis) suposa l’ampliació excessiva i forçada d’un petit detall fins que perd el seu sentit figuratiu. Un acte a través del qual l’artista magnifica, alhora que vela, el pubis de María José Cantudo a la pel·lícula La trastienda (1976), el primer nu integral del cinema espanyol.
Posada en abisme és un vídeo d’animació en bucle on dos personatges extrets d’una vinyeta de l’humorista gràfic Perich –un home i una dona– recorren una escena farcida d’accidents fortuïts. Una seqüència narrativa sense principi ni fi que incorpora diversos elements propis de l’exposició (la rampa, la porta…) per tal de generar una ambigua cadena d’esdeveniments al voltant d’un moment insignificant, però crucial: la mirada libidinosa de l’home a l’escot de la dona.
En definitiva, podem dir que The Nipple Slip Speech Performance proposa un recorregut fragmentat i no lineal format per les set peces que acabem de comentar. Set peces interconnectades d’una manera més accidental que justificada, on el que és secundari suscita en tot moment la sospita, o fins i tot la certesa, de convertir-se en informació principal. Al cap i a la fi, es tracta d'un desdoblament narratiu que aporta el grau d’ambigüitat necessària perquè el relat només pugui mantenir-se en suspens.
L’exposició s’emmarca dins del cicle Perplexitat, comissariat per David Armengol. El cicle pren com a punt de partida l’actitud de l’espectador davant d’allò que no acaba d’entendre i la reflexió posterior que el porta a explorar els límits de la seva comprensió, movent-se entre l’escepticisme i la creença.
