- Cicle
- Cicle: Silenci explícit
- Artista
- Sirous Namazi
- Dates
- —
- Comissariat
- TRES
Nascut a la petita localitat iraniana de Kerman, Sirous Namazi (1970) es va veure obligat a fugir del seu país després de la revolució de 1979, i quan tenia 13 anys es va establir amb la família a Suècia. Aquesta experiència, sens dubte traumàtica, constitueix el rerefons de la seva identitat dual i de la seva recerca artística, i l'ha dut a construir un discurs centrat, d'una banda, en l'exploració subtil i irònica de les dificultats de la representació i la comunicació, i, de l'altra, en l'oposició entre integració i exclusió, el concepte de "llar" i les relacions entre cultures.
Namazi, que va representar Suècia en la 52a Biennal de Venècia, explora, a través del seu repertori formal i mitjançant una factura perfecta, les fronteres entre escultura i pintura, i reinterpreta l'estètica del minimalisme atorgant-li nous significats. La seva obra parteix sovint del paisatge urbà i es pot situar en un marc molt ampli d'expressió tridimensional que comprèn tant escultures de gran format com petits objectes. Paral·lelament, l'artista utilitza vídeo, dibuix i fotografia.
Interior (2007) és una sèrie de set fotografies que mostra un apartament en la foscor situat als afores d'Estocolm. A primera vista, les imatges, preses amb molt poca llum, semblen totalment negres, però les formes, que inicialment són irreconeixibles, emergeixen progressivament en la foscor. Aquests falsos monocroms, que al començament comuniquen un silenci aparentment infranquejable, s'obren a poc a poc a l'espectador atent, i descobreixen així la seva visibilitat interior. L'espectador, convertit en "voyeur", penetra en la foscor de les diferents estances mentre és conduït de la ceguesa a la visió o, el que és el mateix, del silenci de la primera impressió al silenci d'una foscor visible i habitada. La sèrie funciona com una metàfora de la profunditat i complexitat del silenci visual i dialoga amb altres elements recurrents en la seva obra, com l'arquitectura, el minimalisme, la transparència i el volum.
Territori (2010), peça realitzada concretament per a Silenci explícit, consisteix en un matalàs individual que presenta una sèrie de brodats fets a mà amb imatges d'edificis destruïts o ensorrats que al·ludeixen a les catàstrofes naturals i a la guerra. Així, en virtut del formalisme del matalàs, que ens remet a la idea de silenci, descans o llar (territori), i de la utilització de brodats (que tradicionalment representen imatges agradables), Namazi connecta l'espai de descans per excel·lència amb els desastres i la desaparició del nostre propi territori fràgil de silenci.
Caixa (2008), com el nom indica, representa un simple objecte mundà, una caixa de cartó normal i corrent, de les que s'acostumen a fer servir i a maltractar en els transports i mudances, però recontextualitzada i, en aquest cas, feta de vidre. La seva fragilitat, la seva lluminositat blanca i el seu buit interior obert i expectant però intocable, remeten a una forma de silenci, fràgil i d'alta puresa, que no accepta la més mínima violència.
Amb Sèrie de dibuixos (2010), Namazi mostra el procés que segueix generalment el seu treball, una mena de model de les formes de pensar, esbossar i desenvolupar les seves obres futures. Relatius a l'arquitectura d'habitacions i, novament, al concepte de llar, aquests dibuixos són metàfores de les fronteres interior/exterior o de l'absència de fronteres.
