- Dates
- —
Mitjançant 40 pintures procedents d'una col·lecció japonesa, l'exposició posa en relleu la presa de contacte de Joan Miró amb l'art oriental i la influència que en derivà en la seva producció de l'època, així com l'interès que la seva obra ha suscitat sempre al Japó.
Continguts: 40 obres de Joan Miró, procedents de la col.lecció de Kazumasa Katsuta
Comissària: Rosa M. Malet
Producció/organització: Fundació Joan Miró
Visitants: 43.016 persones
Catàleg: Equilibri a l'espai, amb textos de Rosa M. Malet i Kazumasa Katsuta
"L'equilibri". Aquesta va ser la resposta de Joan Miró quan li van preguntar quin era el secret de la seva obra. Com en l'art oriental, la pintura de Joan Miró és el resultat d'un savi equilibri entre superfície i traç, plens i buits, negre i color...
És en el buit on es produeix el fet pictòric. Ja des dels anys vint, en les pintures de Miró el fons buit, tot i que acuradament treballat, és tan important com l'espai que ocupa l'element protagonista de la composició. Com en l'art oriental, en les composicions mironianes el buit no és allò inexistent, sinó un element dinàmic. És el lloc on es produeixen les transformacions. Allà on el ple assoleix la màxima expressivitat.
Diuen els orientals que el buit mira cap a la plenitud. El buit, allò que no hi és, és protagonista de la composició per ser receptacle d'allò present. La mínima expressió que Miró inscriu sobre el buit és el traç fet amb negre que, com en la dita de Zang Yanyuan, és veritable pintura perquè és un traç sorgit del dictat de l'esperit, no pas fet amb tiralínies. És aquest traç, que sembla un prolongació dels sentiments, el que en la pintura oriental dóna forma a la cal·ligrafia, la qual afegeix una nova dimensió a la pintura, la del temps.
Tampoc la cal·ligrafia no és estranya a l'obra de Miró. Ja els anys vint el grafisme participa, tant pel seu significat com pel seu contingut plàstic, en la composició. Més tard, als inicis dels quaranta, quan va pintar les Constel·lacions, els títols de les obres, a semblança dels hai-kus, són com formes poètiques de curta extensió. Anys després, per un natural procés de depuració, les inscripcions poètiques esdevindran simples signes gràfics en les pintures de Miró.
Però els grafismes no són pas l'únic element que relaciona la pintura oriental amb l'obra de Joan Miró. Quan ens hi fixem, ens adonem de l'estreta correlació que hi ha entre els temes que tracten l'una i l'altra. El paisatge, gran tema dominant en la pintura oriental, ho és també sovint en l'obra de Miró.
Personatges anònims -"dona", "pagès català"...-, animals, plantes..., temes habituals en la pintura oriental ho són també en la de Miró. Tant en un cas com en l'altre no ens parlen d'una realitat concreta, sinó de conceptes universals.
No és estrany que l'art de Joan Miró hagi estat sempre tan ben acollit al Japó. Això explica que algunes de les seves obres més importants es trobin actualment en museus i col·leccions particulars japonesos. Entre aquestes ocupa un lloc preeminent la de Kazumasa Katsuta, amant de l'art per tradició familiar i per interès personal. Gràcies a la seva generositat podem presentar ara a la Fundació Joan Miró l'exposició Joan Miró. Equilibri a l'espai.
Rosa M. Malet
Directora de la Fundació Joan Miró
