- Dates
- —
Exposició sobre les noves figuracions, comissariada per Enrique Juncosa, que presenta els treballs de Gerhard Richter, Vija Celmins, Alex Katz, Malcolm Morley, Francis Alÿs, Stephan Balkenhol, Thomas Schütte, Marlene Dumas, Susy Gómez, Perejaume, Marina Núñez, Antony Gormley, Guillermo Kuitca, Kiki Smith i Mark Tansey, artistes que utilitzen la figuració per parlar de la identitat, la sexualitat, la realitat o l'art mateix.
Continguts: 35 obres de quinze artistes, pintors i escultors, que treballen en el camp de la figuració: Francis Alÿs, Stephan Balkenhol, Vija Celmins, Marlene Dumas, Susy Gómez, Antony Gormley, Alex Katz, Guillermo Kuitca, Malcolm Morley, Marina Núñez, Perejaume, Gerhard Richter, Kiki Smith, Thomas Schütte i Mark Tansey.
Comissari: Enrique Juncosa
Producció/organització: Fundació Joan Miró, Barcelona
Visitants: 61.104 persones
Catàleg: La realitat i el desig, amb textos d´Enrique Juncosa i Frederic Montornès.
Aquests últims anys s'ha renovat l'interès per la figuració en l'art contemporani gràcies a escultors com Stephan Balkenhol, Antony Gormley, Thomas Schütte i Kiki Smith i a pintors com Marlene Dumas i Mark Tansey. L'exposició, que s'emmarca en aquest context, s'obre a més a altres creadors contemporanis -Francis Alÿs, Guillermo Kuitca, Susy Gómez, Marina Núñez i Perejaume- que pinten o esculpeixen des de perspectives conceptuals innovadores i a quatre artistes de generacions anteriors que han influït en gran manera en aquest camp i que es troben, potser, en el millor moment de la seva carrera: Vija Celmins, Alex Katz, Malcolm Morley i Gerhard Richter.
La figuració que presentem es caracteritza, en primer lloc, per l'objectivitat manifesta de l'execució. Aquest distanciament va acompanyat, però, de posicionaments ètics, contraris a tot dogmatisme. Els treballs d'aquests artistes són alhora directes i intel·lectuals, ambiciosos i irònics i descansen en la paradoxa o la sorpresa per tal d'activar mecanismes expressius. Es tracta, en tot cas, d'una pràctica artística molt allunyada del formalisme, perquè utilitza la imatge -la figura- d'una manera instrumental, és a dir, és un mitjà, i no pas un fi. Es dóna la circumstància, per exemple, que en alguns d'aquests artistes la pintura o l'escultura és només una mera faceta de la seva producció. Ens trobem, a més, davant una figuració que defuig tant la retòrica expressionista com les convencions realistes ja periclitades. Podem dir, també, que aquests artistes menyspreen els discursos didàctics i que, en canvi, requereixen la complicitat o la col·laboració de l'espectador. Ens parlen amb metàfores ambigües i no pas amb símbols clars.
L'art d'avui ofereix un aspecte plural que es basa, segurament, tant en el qüestionament sistemàtic de tot com en la radicalització dels ideals de les avantguardes històriques. Els artistes aplegats aquí es distancien de les seves experiències personals, que resulten incapaces de produir veritats, i intenten d'observar l'essencial en ells mateixos i en tot el que els envolta. Aquest procés permet que el desig il·lumini les zones més profundes de la realitat i rescatar així l'aura de les masmorres de la ideologia. L'humor, el dubte i el distanciament, mentrestant, ens allunyen definitivament dels plantejaments èpics i romàntics de la modernitat.
Enric Juncosa
