- Dates
- —
"Art a Centreeuropa. 1949 - 1999" té per objectiu donar a conèixer, des d'una perspectiva racional i històrica, els diversos estils artístics amb què, durant el periode que va del final de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, s'han expressat els artistes "no oficials" a la regió cultural de l'Europa central, és a dir, a Àustria, Txecoslovàquia (Eslovàquia i la República Txeca), Hongria, Polònia i Iugoslàvia (Iugoslàvia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina i Macedònia). Amb aquesta exposició proposem al públic un apropament a l'art centreeuropeu, geogràficament molt proper a nosaltres però pràcticament ignorat des d'Occident.
Continguts: més de 120 obres de 92 artistes d'Europa central, que treballen en totes les disciplines artístiques (pintura, escultura, fotografia, vídeo, instal·lacions): Marina Abramovic, Siegfried Anzinger, Imre Bak, Miroslav Balka, Emese Benczur, Janez Bernik, Akos Birkas, Vera Bozickovic-Popovic, Herbert Brandl, Günter Brus, Braco Dimitrijevic, Milan Dobes, Roza El-Hassan, Miklos Erdely, Valie Export, Laszlo Féher, Rudolf Fila, Branko Filipovic-Filo, Ivo Gattin, Stefan Gierowski, Gorgona (Horvat, Jevsovar, Knifer, Kozaric, Pinter, Roth, Vanista, Vasarely), Marijan Jevsovar (Gorgona), Julije Knifer (Gorgona), Ivan Kozaric (Gorgona), Vlado Kristl (Gorgona), D.B. Mangelos (Gorgona), Josip Vanista (Gorgona), Group of six artists (Demur, Jerman, Martek, M. i S. Stilinovic, Vucemilovic), Boris Demur (Group of six artists), Vlado Martek (Group of six artists), Mladen Stilinovic (Group of six artists), Sven Stilinovic (Group of six artists), Fedor Vucemllovic (Group of six artists), Marina Grzinic i Aina Smid, Tibor Hajas, Tamas Hencze, Thomás Hlavina, Alfred Hrdlicka, IRWIN, Zuzanna Janin, Josef Jankovic, Ivan Kafka, Karoly Kelemen, Milan Knizak, Katarzyna Kobro, Peter Kogler, Stanislav Kolibal, Július Koller, Deszö Korniss, Elke Krystufek, Zofia Kulik, Maria Lassnig, Karel Malich, Alex Mlynarcik, Otto Muehl, Teresa Murak, Istvan Nadler, Hermann Nitsch, OHO, Roman Opalka, Dusan Otasevic, Gyula Pauer, Ivan Picelj, Sandor Pincehelyi, Marjetica Potrc, Arnulf Rainer, Gerwald Rockenschaub, Erszebet Schaar, Rudolf Schwarzkogler, Henryk Stazewski, Wladyslav Strzeminski, Znedek Sykora, Andrzej Szewczyk, Laco Teren, Milica Tomic, Endre TÓT, Goran Trbuljak, Kveta Válová, Franz West, Ryzard Winiarski, Fritz Wotruba, Andrzej Wroblewski, Gregor Zivic, Heimo Zobernig, Jana Zelibska
Comissari: Lóránd Hegyi
director del Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig de Viena
Co-comissaris: Anda Rottenberg (Polònia)
Jana _evciková i Jiri _evcík (Txèquia)
Katarina Rusnáková (Eslovàquia)
Dieter Schrage (Àustria)
Katalin Néray (Hongria)
Dunja Bla?evic (Iugoslàvia, abans del 1989)
Itinerància: Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig, Viena 18 de desembre de 1999 - 27 de febrer de 2000
Ludwig Museum, Budapest
24 de març - 28 de maig de 2000
Fundació Joan Miró, Barcelona
14 de juliol - 1 de novembre de 2000
Hansard Gallery /City Gallery, Southampton
Novembre - desembre de 2000
Sammlung der modernen und gegenwärtigen Kunst der Nationalgalerie, Praga
Febrer 2001 - abril 2001
Actualment Europa viu uns canvis socials, polítics i econòmics molt profunds. Hi ha en joc la creació de la base per a una Europa nova i unificada. Un element important d’aquest procés és l’anomenada "ampliació oriental" de la Unió Europea, amb la incorporació dels països de l’antic bloc socialista de l’Europa de l’est. Cal subratllar que els països europeus constitueixen una comunitat cultural i intel·lectual configurada per dos mil anys d’història compartida, així com per una crucial i positiva coexistència de cultures diverses.
Si bé l’Europa central, o Mitteleuropa, va tenir un paper cultural decisiu durant molt de temps, sobretot a final del segle XIX i principi del segle XX, en què ciutats com Viena, Praga i Budapest eren uns dels centres literaris, filosòfics i científics més importants, aquesta regió, a causa de la situació política imperant durant la guerra freda i de la divisió d’Europa entre l’est i l’oest, va perdre protagonisme i va passar a ser considerada una zona perifèrica.
Amb aquesta exposició volem oferir una nova visió d’un tema tan atractiu com és l’art centreuropeu, amb una atenció especial en l’època de la divisió política d’Europa i en els grans canvis experimentats per l’antic bloc de l’est en els últims deu anys. La nostra intenció és mostrar la cultura centreuropea en tota la seva complexitat històrica, emmarcada en un àmbit cultural i geopolític global. Tant Àustria com l’antiga Iugoslàvia i els estats en què recentment s’ha transformat també s’inclouen en l’exposició, perquè el desenvolupament cultural d’aquests països il·lustra els trets específics de l’Europa central en el camp de la literatura, del teatre, de les arts visuals, de l’arquitectura, etc.
