- Dates
- —
Jan Fabre. Gaude succurrere vitæ és la primera exposició individual a Barcelona de l’artista flamenc Jan Fabre, que mostra prop de 150 obres, entre pel•lícules, dibuixos i escultures, realitzades entre el 1977 i el 2002.
L’exposició pren el títol d’una obra de Fabre on apareix la frase Hic locus est ubi mors gaudet succurrere vitæ (Aquest és el lloc on la mort s’alegra de venir a ajudar la vida), escrita en bic blau damunt la reproducció d’un Rembrandt, com a referència a l’interès de Fabre pel cicle de la vida, i pel cos humà com la seva màxima representació, on la mort no és un punt i final, sinó un inici.
Continguts: 150 obres, entre pel•lícules, dibuixos i escultures, realitzades entre el 1977 i el 2002
Itinerància: S.M.A.K. de Gant
Galleria d’Arte Moderna i Contemporanea de Bèrgam
Fundació Joan Miró
MAC de Lió
Catàleg: Amb textos de Stefan Hertmans.
En català, amb traduccions al castellà i l’anglès
Jan Fabre (Anvers, 1958) es va fer famós com a autor de performances a finals dels anys setanta, amb les seves “performances monetàries”, que consistien a cremar bitllets de banc dels espectadors i a dibuixar amb les cendres. El 1982, la titulada És teatre tal com s’espera i tal com es preveu va causar el mateix impacte que l’explosió d’una bomba dispersora sota els seients del públic. Dos anys després Fabre va confirmar la seva reputació, quan, invitat a la Biennal de Venècia, va crear El poder de la bogeria teatral. Tant una obra com l’altra figuren a totes les antologies de teatre contemporani i han viatjat per tot el món. Jan Fabre s’ha consolidat, des d’aleshores, com un dels creadors més polifacètics del panorama artístic internacional. Ha estat aclamat per la crítica com a artista visual, director escènic, coreògraf, escenògraf i autor teatral. Ha violat els codis del teatre del moment introduint les “performances en temps real”, que a vegades també s'anomenen “instal•lacions en directe”, i ha explorat les possibilitats coreogràfiques més radicals per renovar la dansa clàssica. Amb la seva trilogia operística Les ments d'Helena Troubleyn va fer realitat el seu somni més ambiciós: una Gesamtkunstwerk (obra d'art total). Els seus textos teatrals constitueixen una rara col•lecció de miniatures i ens enfronten a un estil obert. A principis dels vuitanta, avançant-se al que després es posaria de moda, va començar a utilitzar el cos com a tema central de la seva recerca artística.
L’univers dels insectes, el cos i l'estratègia de la guerra són tres metàfores centrals que es reconeixen constantment a l’obra de Fabre. A mitjan anys setanta ja hi són presents quan, adolescent, inicia el seu Projecte per a un territori nocturn, consistent en un territori dins el jardí de la casa familiar on ell és l’únic que pot entrar. Al centre d’aquest domini hi ha El nas, una escultura feta amb roba vella, amb una taula i una lot. El nas funciona com un laboratori on Fabre realitza experiments, especialment amb insectes i aranyes, que transforma per donar-los una nova vida.
Els insectes han acabat convertint-se en la icona més vinculada al treball de Jan Fabre. Són utilitzats per l’artista com a metàfora de la societat, soldat i estri de guerra; com a ésser que amenaça i empresona; com a membre d’una comunitat organitzada i desafiant.
Els èlitres dels escarabats són, a la vegada, esquelet i vestit i així l’artista se'n serveix per donar forma a immaterials personatges o per recobrir objectes d’ús quotidià, que així adquireixen valor de relíquia.
Als films, Fabre intenta conciliar diversos camps de coneixement. Els dibuixos deixen constància de la seva manera de pensar. En alguns té com a punt de partida taques de tinta o de sang, en alguns altres fa servir esperma, llapis, sang o bolígraf blau.
Aquestes obres mostren des del principi l'interès de Fabre per les metamorfosis que caracteritzen el món nocturn dels insectes, i una gran imaginació sensorial i experimental.
A la dramatúrgia caleidoscòpica de l'exposició s'afegeix una posada en escena més aviat laberíntica com a resultat de la compartimentació.
