- Dates
- —
Amb el patrocini de la Fundación BBVA
Continguts: Més de 150 pintures i dibuixos
Comissària: Brigitte Hedel-Samson
Producció / organització: Fundació Joan Miró
Visitants: 80.752
Catàleg: Fernand Léger, amb textos de Brigitte Hedel-Samson, Eric Michaud i Katharina Schmidt
L'exposició de la Fundació Joan Miró presenta diverses etapes de l'obra de Fernand Léger, des del 1905, data de les primeres pintures de joventut, fins a les grans escenes de gènere dels anys cinquanta, ja a la fi dels seus dies, com La Partie de campagne (La festa campestre). El fil conductor de l'exposició és l'interès per mostrar les constants que hi ha en les recerques pictòriques de l'artista durant més de cinquanta anys.
Artista d'avantguarda, compromès amb el moviment modern, pintor i divulgador de les idees noves, Fernand Léger construeix les seves pintures mitjançant contrastos de formes i de colors; d'aquesta manera s'allibera de les composicions tradicionals que utilitzen la llei de la perspectiva.
L'originalitat de Léger resideix en el fet d'haver mirat, escoltat i reflexionat fins a trobar el seu estil, tot espigolant en els moviments d'avantguarda de començaments del segle passat determinats elements innovadors: el futurisme pel que fa a la representació del moviment i de la velocitat, o el constructivisme pel que fa a la composició, en la qual integra la lletra tipogràfica. Léger s'oposa al cubisme de Braque i de Picasso per desenvolupar una forma més personal, amb els contrastos de formes, en els quals la paleta es redueix a quatre o cinc colors, realçant d'aquesta manera el moviment i el dinamisme de les figures representades. Aquests contrastos de formes i de colors són una de les constants de la seva obra, presents a totes les seves recerques: els anys vint, amb els colors llisos; més endavant, amb la sèrie d'objectes en l'espai; i finalment, a la sèrie dels colors per fora de les darreres obres, com ara La Grande Parade (La gran desfilada) i Les Constructeurs (Els constructors).
Pintor per damunt de tot, Fernand Léger es va interessar per les diverses formes artístiques: la dansa, amb els Ballets Suecs, durant els anys vint a París, el circ, amb els seus amics clowns, el cinema, amb Abel Gance i Marcel L'Herbier, l'òpera, amb els seus amics compositors Darius Milhaud i Arthur Honegger. Amic d'arquitectes com ara Le Corbusier, Mallet-Stevens, Alvar Aalto i Josep Lluís Sert, va voler infondre vida a la paret mitjançant el color, tant en pintura com en mosaic, tapís o vitrall. Però no en tingué la possibilitat fins als darrers anys de la seva vida.
