- Dates
- —
Continguts: Obres de 16 artistes de diferents països d’Europa i de l’Amèrica del Nord que treballen en fotografia, escultura, pintura i vídeoinstal•lació i que proposen una reflexió crítica sobre els nostres hàbits de percepció: Txomin Badiola, John Baldessari, Maria Bleda i José M. Rosa, Jean-Marc Bustamante, Gemma Clofent, Pedro Croft, Joaquim Chancho, Rodney Graham, Damien Hirst, Candida Höffer, Roni Horn, Iñigo Manglano-Ovalle, Thomas Ruff, Constanze Ruhm, Montserrat Soto i Luc Tuymans.
Comissària: Teresa Blanch
Producció / Organització : Fundació Joan Miró
Visitants: 68.178
Catàleg: Límits de la percepció, amb text de Teresa Blanch
En una època marcada pel predomini d’una cultura visual impactant, un ampli sector de l’art reflexiona sobre les experiències de la percepció a partir de desviaments i ruptures que posen en crisi el mateix acte frontal de la contemplació.
L’artista es retrau d’interpretar la realitat visible a favor d’una neutralització del sentit que queda en suspens reclamant un dilatat temps de visió. Es compromet així l’audiència artística a fer-se autònoma en l’acte de crear els significats juntament amb l’autor, i a refer, per tant, la relació amb l’obra d’art.
La confrontació crítica amb els límits de la percepció posa en evidència l’erosió i els mateixos límits de la representació. És una invitació a prendre consciència del fet que les consideracions de cada espectador en relació amb els esquemes temporals, psicomentals, estètics, socials, de l’home públic que hi ha en cadascun de nosaltres, transformen inevitablement la realitat al•ludida.
Els 16 artistes reunits en aquesta exposició, provinents de diferents països d’Europa i d’Amèrica del Nord, aprofiten la fascinació inherent a les imatges visuals per introduir-hi múltiples interrogants. Les presències floten sense fixar, els continguts es despersonalitzen, les narratives es mostren inacabades. A causa d’aquest allunyament expectant les obres es mouen en fronteres inestables que obren importants dilemes sobre com construïm la imatge d’allò que és “real” en l’espai comunitari actual.
Aquests artistes es mouen en els intersticis de la fotografia, videoinstal•lació, pintura, construcció tridimensional i cinema, conscients que són mitjans incomplets, dels quals fan un ús positiu com a eines de pensament més que com a eines de visió verídica.
Teresa Blanch
